El Blog de Jordi Cervera
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Dolors Sàrries i Jordi Fernando van crear l’editorial Meteora l’any 2000. Això els converteix en una de les editorials veteranes entre les joves.

Dolors Sàrries

Amb ella repassem el fruit d’un treball coherent, constant i incansable a títol individual i també col•lectiu. Són “l’experiència” del col•lectiu Llegir en català i mantenen un pols constant amb la feina per adaptar-se als nous temps i seguir oferint bona literatura.



I també els llibres

Mujeres y música – Toni Castarnado – 66rpm Edicions
Com si fos ahir – Teresa Muñoz – Ara Llibres
On has deixat la falç? – Amat Baró – Bookland


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Restaurant El Suquet de l’Almirall


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
Nick Cave i els The Bad Seeds en directe al Koko interpretant el "Where The Wild Roses Grow" amb la col·laboració de Kylie Minogue.




Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Maria Josep Fontova dirigeix la Biblioteca La Fraternitat de la Barceloneta, un barri que va agafant un protagonisme creixent en el conjunt de la ciutat i que manté uns trets específics que el converteixen en especial.

Maria Josep Fontova

Especialitzada en cuina, restauració i hostaleria, la biblioteca compta també amb un fons documental sobre el barri imprescindible per conèixer la seva història i la seva evolució.




I també els llibres

Una mala mujer – Montse Neira – Plataforma Editorial
La llibretera dins la llum – Frank Andriat – SD EDicions
La manos – Miguel A. Zapata – Candaya Editorial


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Biblioteca La Fraternitat de la Barceloneta


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Tenir l’aval d’una sèrie d’èxit i de culte com “True detective” probablement no sigui sortir del no-res però el ressò aconseguit per les aventures de Cohle i Hart han fet que es reediti sense cap problema la primera novel•la de Nic Pizzolatto, publicada l’any 2010.
Enceta la col•lecció Black Salamandra que dirigeix Anik Lapointe, en un nou repte de la seva carrera, després de convertir RBA en una de les editorials més potents a l’hora de promoure el gènere negre.

Galveston - Nic Pizzolatto

De fet, l’estrena no ha pogut resultar més potent i si és capaç de mantenir aquest ritme (el segon títol serà “La entrega”, de Dennis Lehane i el tercer “Una mujer de un solo hombre”, d’A.S.A. Harrison, una de les grans sorpreses de la darrera campanya americana) aquesta Black Salamandra serà un animal poderós que caldrà seguir amb passió i atenció.
D’entrada cal dir que no espereu trobar les atmosferes de “True detective” a “Galveston”. No hi ha personatges esquerps, estranys i turmentats en aquesta mena de barreja pertorbadora entre personalitats desmanegades i aquesta presència sobrenatural que sembla guiar-ho tot. No plana la boira de neguit que desdibuixa les accions i les omissions i que et fa estar atent per anar comprovant en directe si tot respon a la realitat i a la veracitat de personatges que menteixen, que emmascaren la realitat i l’adapten a les seves pròpies necessitats.
Galveston, Texas, és, en aquest cas, una ciutat de pas, una mena de càlid i no sempre afable oasi on poder respirar durant uns instants. La novel•la és, en certa manera, el retrat del fracàs, la crònica de la lluita contra l’adversitat, contra l’estigma de la mala sort que sembla no voler deixar anar mai les seves preses. Una vegada les té, les fa seves, les conserva i se les empesca per aconseguir que la fatalitat sigui sempre l’horitzó constant, fins i tot malgrat alguns moments on sembla que tot és a punt de trencar-se definitivament i d’agafar un nou rumb una miqueta més esperançador.

Nic Pizzolatto

Pizzolatto és bo, molt bo. I ho demostra a cada pàgina, a cada gir, a cada situació, a cada diàleg. Aquí els personatges tenen una aparença molt més terrenal, molt més càlida que a la sèrie que l’ha fet famós. Són més de carn i ossos, més quotidians, tot i l’estigma de malastruga que arrosseguen.
Son personalitats ben construïdes, sense enganys ni omissions, homes i dones que batallen pel seu futur, que defensen el seu present en base a les seves conviccions i a les opcions, poques o moltes, que els hi permet la vida. De fet la galeria de principals i de secundaris que desfiles per “Galveston” és intensa i emocionant. Tots tenen aquella espurna que els fa autèntics, creïbles, reals, gent que no sorprendria gens trobar pel carrer. Salvant les distàncies culturals entre un i altre continent, el cert és que em resulta més fàcil imaginar-me una trobada amb Roy Cody o amb la Rocky que amb Rust Cohle.

True detective

L’autor es mou en un registre molt diferent però sempre acaba convertint-ho tot en absolutament versemblant. Fuig del registre convencional de la novel•la negra i ho situa tot en un àmbit més de cada dia, més proper. Detalls i descripcions acurades i farcides de detalls minúsculs acaben donant encara més coherència al conjunt i aconseguit que la globalitat de la història sigui d’una rotunditat impecable i que, amb tota probabilitat, resisteixi lectures de gent que no segueix en absolut el gènere. “Galveston” és una novel•la plena de psicologia, de sentiments que no sempre viuen a flor de pell i que cal anar descobrint. Hi ha interrogants, passats que marquen, mentides, però les justes, només per mirar de justificar davant la pròpia mirada, algunes coses que potser no som capaços d’explicar-nos ni a nosaltres mateixos.
“Galveston” també és amor i tendresa, una tendresa potser brusca en la forma, però intensa en el fons i, de fet, aquesta tendresa i aquesta mirada dolça sobre les coses són les que porten a fer concebre una mínima llum d’esperança, a pensar que no tot està perdut, que aquesta predestinació tràgica es pot arribar a trencar per algun punt. I, qui sap, potser s’aconsegueix o potser no, aquest és l’últim misteri que cal desvetllar a Galveston.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Quim Marquès és el cuiner del restaurant El Suquet de l’Almirall, un dels establiments històrics de la Barceloneta.

Quim Marquès

És autor, juntament amb Manel Marquès, del llibre “Cuina Marinera” que recupera receptes clàssiques i que ajuda a conèixer la realitat de la cuina de costa i de barca.



I també els llibres

Jamás me vera nadie en un ring – Julià Guillamon – Editorial Comanegra
Habitaciones separadas (20 años si es algo) – Luis García Montero – Visor de poesía
El robo de la Mona Lisa – Darian Leader – Editorial Sexto Piso


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Restaurant El Suquet de l’Almirall


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Paco Fanés i Joan Puche són els inspiradors i mantenidors del Pont de Petroli, una editorial de poesia molt activa i interessant que agafa el seu nom d’una presència inconfusible de l’”skyline” badaloní.

Paco Fanés

Dues col•leccions, una feina constant en diferents àmbits i la publicació d’obres pròpies en diferents editorials.



I també els llibres

Cocina con Joan Roca – Joan Roca – Editorial Planeta
Edgar y la escalera – Octavio Botana – Editorial La Galera
Pandora – Henry James – Editorial Impedimenta


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Estudi 2 de Catalunya Ràdio


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Alfred Crespo i May González són les ànimes de 66rpm, una editorial que té el rock i la música com a eix de treball.

May González i Alfred Crespo

A l’ombra de la revista del mateix nom, l’editorial es nodreix amb magnífic material que serveix per anar bastint de continguts l’essència musical del rock i totes les seves derivacions. Un treball intens i rítmic.



I també els llibres

Mañana todavía – Diversos autors – Plaza&Janés
L’essència de la cuina catalana – Jaume Fàbrega – Editorial Comanegra
El corazón de las tinieblas – Joseph Conrad – Editorial Sexto Piso


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria Negra y Criminal


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Viatjar pot ser una filosofia de vida. També pot ser una experiència puntual d’evasió. Entre el viatger clàssic i el turista ocasional hi ha un abisme, però tots necessiten alguna mena d’orientació.

Pep Bernadas

El paradís dels viatges és la llibreria Altaïr, un projecte de Josep Maria Bernadas que s’ha convertit en una de les llibreries més prestigioses del sector i també en un àmbit generador d’experiències. Acaben de posar en marxa una nova etapa de la seva revista i continuen sent un punt de referència imprescindible.



I també els llibres

No hay major vida que la de un gato – Profesor Pawlove – Editorial Timunmas
No nos dejan ser niños – Pere Cervantes – Ediciones B
El riu de l’oblit – Glòria Puig – Editorial Entrecomes


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria Altaïr


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
No tot el que hi ha al món editorial és sempre evident. Els llibres demanen estratègies de promoció, contactes amb la premsa i tot un seguit d’accions que ajuden a presentar-los, a fer-los coneguts.

Marta Oliva

Marta Oliva, des de l’editorial Planeta, és una d’aquestes persones que treballen a l’ombra per aconseguir que els llibres arribin als lectors i es converteixin en èxits.



I també els llibres

Sylvia – Howard Fast – Navona Editorial
Quadern d’Armènia – Jordi Xandri i Sagi Tarbal – SD Edicions
Fundido en negro – Inmaculada Pertusa – Editorial Alrevés


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria Negra y Criminal


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Visita a una de les noves llibreries de Barcelona. És un corrent a l’alça, l’obertura de nous espais que van més enllà de ser simples expositors de llibres i que es converteixen en centres generadors d’activitats de tota mena.

LLibreria Calders

L’eix, com sempre, és la literatura, però amb una mirada oberta, imaginativa i sense restriccions



I també els llibres

La cuina del Chartreuse – David Solé – Arola Editors
El museu del silencio – Yoko Ogawa – Editorial Funambulista
Les pomes daurades del sol – Ray Bradbury – Editorial RBA

Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria Calders


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)


| Entrades anteriors

Enllaços patrocinats