El Blog de Jordi Cervera
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Errata Naturae continua conquerint un espai interessant en el panorama editorial en castellà, treballant un conjunt de llibres que s’acosten a la filosofia, a l’assaig, al cinema, a la ciència i a la creativitat des d’àmbits i punts de vista actuals i gens convencionals, teixint pas a pas un catàleg singular i diferent.
Aquest seria el cas del llibre “True detective – Antologia de lecturas no obligatorias”. L’objecte de desig és la sèrie que s’ha enfilat a l’olimp del culte, “True detective”, la creació de Nic Pizzolatto que ha posat en solfa BSO i que broden Matthew McConaughey i Woody Harrelson en els papers dels detectius Rust Cohle i Marty Hart.

True detective

Rubén Hernández, investigador en el camp de la Teoria del Cinema i editor d’Errata Naturae, es posa en contacte amb Iván de los Ríos, doctor en Filosofia i autor de llibres com el dedicat a la sèrie Breaking bad, es troben, comparteixen la seva fascinació per la creació de Pizzolatto i comencen a elucubrar possibilitats d’acostament, lectures submergides, punts obscurs, submóns que bateguen sota l’evidència i, en definitiva, maneres no convencionals de mirar-se la sèrie i de jutjar-la posant-la en contacte amb altres disciplines i amb altres textos.
El resultat és un llibre singular i sensacional que aplega material molt divers i que, amb tota probabilitat, sense la mirada atenta, docta i subtil dels dos antòlegs mai no ens hauria passat pel cap. Hernández i de los Ríos han anat col•leccionant material divers i l’han lligat a la perfecció, construint un patchword d’idees i de conceptes que acaba atrapant al lector i capbussant-lo en món original, en una lectura soterrània de la sèrie que ofereix un grapat de ramificacions i d’òptiques sorprenents i dispars.

Schopenhauer

El llibre s’enceta amb una entrevista de Jeff Jensen a Nic Pizzolatto, on l’escriptor comença a donar algunes claus molt més íntimes i personals del que circula per sota de les imatges. Continua amb un assaig d’Iván de los Ríos i amb un article d’Ethan Brown sobre el cas real que va inspirar la història. També hi trobarem, entre d’altres, textos de Lovecraft, de Schopenhauer, de Nietzsche, de Hammett i de Roberto Bolaño, una col•lecció que tot i el seu eclecticisme, manté una coherència rotunda en aquesta idea suggeridora de lligar ficció televisiva i literatura.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
El vocalista de jazz Gregory Porter en directe amb un dels seus grans èxits. "Hey Laura", una peça ideal en un dia com avui i que pertany a l'àlbum"Liquid Spirit" que li ha fet guanyar un Grammy.




Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
A l’Espai Betúlia de Badalona, acompanyats per una magnífica exposició que mostra alguns dels moments creatius més interessants de Joan Brossa, vam donar forma ahir a l’espectacle “Memòria banal”, centrat en el llibre del mateix títol que va publicar l’editorial El Pont de Petroli que dirigeixen Paco Fanés i Joan Puche, dins la col•lecció la Puça del Petroli, formant part del cicle Poesia & Cia.

Memòria banal

Amb les imatges de Marc Galeras i la banda sonora del trompetista Albert Clapés, el resultat va ser un muntatge càlid i intimista, amb les harmonies de jazz i la representació de les petites coses, les que passen quasi sense arribar a ser perceptibles, que oblidem o recordem més enllà de les necessitats i les obligacions que tenim de fer-ho.

Memòria banal

Gràcies a l’Albert, al Marc, al Paco i al Joan per fer-ho possible.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
El periodista cultural Lluís Llort està marcant cada vegada millor les fites d’una singular carrera literària.

Lluís Llort

La seva darrera proposta dirigida al públic adult, “Herències col•laterals” és una novel•la negra gens tòpica que es belluga pels llegats familiars, la vellesa i el fet que les coses no acaben sortint mai com es pensen.




I també els llibres

Amor i silenci – Marc Freixas – La Comarcal Edicions
Taller de cuentacuentos / Taller de cocina para niños – Pepa Lavilla / Debora Chomsky – Alba Editorial
El lenguaje marinero – Julio F. Guillen – RAE


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria Documenta. Barcelona


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

08/10/2014: Memòria banal

Categoria: Jordi Cervera
Escrit per: Jordi Cervera
La sèrie d’espectacles “Poesia & Cia” que es fa a l’Espai Betúlia de Badalona presenta la segona sessió d’aquesta temporada amb un recital que té com a objecte el llibre “Memòria banal” que vaig tenir l’honor i la sort de veure editat formant part de la col•lecció La Puça del Petroli, de l’editorial El Pont del Petroli que dirigeixen Paco Fanés i Joan Puche.

Memòria banal

L’espectacle, que tindrà lloc dimecres 15 d’octubre a les 8 del vespre a l’Espai Betúlia, al carrer Enric Borràs 43 de Badalona amb l’actuació del trompetista Albert Clapés i les imatges de Marc Galeras.
Si podeu, seria un plaer que hi fóssiu.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Fa poc més d’un any obria la llibreria La Impossible. Tres socis, coneixedors del sector i carregats d’il•lusió emprenen un nou camí, una llibreria de proximitat com les d’abans, on poder parlar, on deixar-te aconsellar, on gaudir de tots els plaers de la lectura.

Les ànimes de La Impossible

Una bona manera de recuperar o de descobrir el gust per comprar llibres.




I també els llibres

La llibreria ambulant – Christoper Morley – Viena Editorial
Neu, fang, rosada, constel•lació – Jordi Llavina – El Cep i la Nansa Edicions
Los Viajes de Gulliver – Jonathan Swift – Editorial Sexto Piso


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria La Impossible. Barcelona


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Dolors Sàrries i Jordi Fernando van crear l’editorial Meteora l’any 2000. Això els converteix en una de les editorials veteranes entre les joves.

Dolors Sàrries

Amb ella repassem el fruit d’un treball coherent, constant i incansable a títol individual i també col•lectiu. Són “l’experiència” del col•lectiu Llegir en català i mantenen un pols constant amb la feina per adaptar-se als nous temps i seguir oferint bona literatura.



I també els llibres

Mujeres y música – Toni Castarnado – 66rpm Edicions
Com si fos ahir – Teresa Muñoz – Ara Llibres
On has deixat la falç? – Amat Baró – Bookland


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Restaurant El Suquet de l’Almirall


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Música
Escrit per: Jordi Cervera
Nick Cave i els The Bad Seeds en directe al Koko interpretant el "Where The Wild Roses Grow" amb la col·laboració de Kylie Minogue.




Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Maria Josep Fontova dirigeix la Biblioteca La Fraternitat de la Barceloneta, un barri que va agafant un protagonisme creixent en el conjunt de la ciutat i que manté uns trets específics que el converteixen en especial.

Maria Josep Fontova

Especialitzada en cuina, restauració i hostaleria, la biblioteca compta també amb un fons documental sobre el barri imprescindible per conèixer la seva història i la seva evolució.




I també els llibres

Una mala mujer – Montse Neira – Plataforma Editorial
La llibretera dins la llum – Frank Andriat – SD EDicions
La manos – Miguel A. Zapata – Candaya Editorial


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Biblioteca La Fraternitat de la Barceloneta


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Llibres singulars
Escrit per: Jordi Cervera
Tenir l’aval d’una sèrie d’èxit i de culte com “True detective” probablement no sigui sortir del no-res però el ressò aconseguit per les aventures de Cohle i Hart han fet que es reediti sense cap problema la primera novel•la de Nic Pizzolatto, publicada l’any 2010.
Enceta la col•lecció Black Salamandra que dirigeix Anik Lapointe, en un nou repte de la seva carrera, després de convertir RBA en una de les editorials més potents a l’hora de promoure el gènere negre.

Galveston - Nic Pizzolatto

De fet, l’estrena no ha pogut resultar més potent i si és capaç de mantenir aquest ritme (el segon títol serà “La entrega”, de Dennis Lehane i el tercer “Una mujer de un solo hombre”, d’A.S.A. Harrison, una de les grans sorpreses de la darrera campanya americana) aquesta Black Salamandra serà un animal poderós que caldrà seguir amb passió i atenció.
D’entrada cal dir que no espereu trobar les atmosferes de “True detective” a “Galveston”. No hi ha personatges esquerps, estranys i turmentats en aquesta mena de barreja pertorbadora entre personalitats desmanegades i aquesta presència sobrenatural que sembla guiar-ho tot. No plana la boira de neguit que desdibuixa les accions i les omissions i que et fa estar atent per anar comprovant en directe si tot respon a la realitat i a la veracitat de personatges que menteixen, que emmascaren la realitat i l’adapten a les seves pròpies necessitats.
Galveston, Texas, és, en aquest cas, una ciutat de pas, una mena de càlid i no sempre afable oasi on poder respirar durant uns instants. La novel•la és, en certa manera, el retrat del fracàs, la crònica de la lluita contra l’adversitat, contra l’estigma de la mala sort que sembla no voler deixar anar mai les seves preses. Una vegada les té, les fa seves, les conserva i se les empesca per aconseguir que la fatalitat sigui sempre l’horitzó constant, fins i tot malgrat alguns moments on sembla que tot és a punt de trencar-se definitivament i d’agafar un nou rumb una miqueta més esperançador.

Nic Pizzolatto

Pizzolatto és bo, molt bo. I ho demostra a cada pàgina, a cada gir, a cada situació, a cada diàleg. Aquí els personatges tenen una aparença molt més terrenal, molt més càlida que a la sèrie que l’ha fet famós. Són més de carn i ossos, més quotidians, tot i l’estigma de malastruga que arrosseguen.
Son personalitats ben construïdes, sense enganys ni omissions, homes i dones que batallen pel seu futur, que defensen el seu present en base a les seves conviccions i a les opcions, poques o moltes, que els hi permet la vida. De fet la galeria de principals i de secundaris que desfiles per “Galveston” és intensa i emocionant. Tots tenen aquella espurna que els fa autèntics, creïbles, reals, gent que no sorprendria gens trobar pel carrer. Salvant les distàncies culturals entre un i altre continent, el cert és que em resulta més fàcil imaginar-me una trobada amb Roy Cody o amb la Rocky que amb Rust Cohle.

True detective

L’autor es mou en un registre molt diferent però sempre acaba convertint-ho tot en absolutament versemblant. Fuig del registre convencional de la novel•la negra i ho situa tot en un àmbit més de cada dia, més proper. Detalls i descripcions acurades i farcides de detalls minúsculs acaben donant encara més coherència al conjunt i aconseguit que la globalitat de la història sigui d’una rotunditat impecable i que, amb tota probabilitat, resisteixi lectures de gent que no segueix en absolut el gènere. “Galveston” és una novel•la plena de psicologia, de sentiments que no sempre viuen a flor de pell i que cal anar descobrint. Hi ha interrogants, passats que marquen, mentides, però les justes, només per mirar de justificar davant la pròpia mirada, algunes coses que potser no som capaços d’explicar-nos ni a nosaltres mateixos.
“Galveston” també és amor i tendresa, una tendresa potser brusca en la forma, però intensa en el fons i, de fet, aquesta tendresa i aquesta mirada dolça sobre les coses són les que porten a fer concebre una mínima llum d’esperança, a pensar que no tot està perdut, que aquesta predestinació tràgica es pot arribar a trencar per algun punt. I, qui sap, potser s’aconsegueix o potser no, aquest és l’últim misteri que cal desvetllar a Galveston.


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)


| Entrades anteriors

Enllaços patrocinats