El Blog de Jordi Cervera
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Quim Marquès és el cuiner del restaurant El Suquet de l’Almirall, un dels establiments històrics de la Barceloneta.

Quim Marquès

És autor, juntament amb Manel Marquès, del llibre “Cuina Marinera” que recupera receptes clàssiques i que ajuda a conèixer la realitat de la cuina de costa i de barca.



I també els llibres

Jamás me vera nadie en un ring – Julià Guillamon – Editorial Comanegra
Habitaciones separadas (20 años si es algo) – Luis García Montero – Visor de poesía
El robo de la Mona Lisa – Darian Leader – Editorial Sexto Piso


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Restaurant El Suquet de l’Almirall


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Paco Fanés i Joan Puche són els inspiradors i mantenidors del Pont de Petroli, una editorial de poesia molt activa i interessant que agafa el seu nom d’una presència inconfusible de l’”skyline” badaloní.

Paco Fanés

Dues col•leccions, una feina constant en diferents àmbits i la publicació d’obres pròpies en diferents editorials.



I també els llibres

Cocina con Joan Roca – Joan Roca – Editorial Planeta
Edgar y la escalera – Octavio Botana – Editorial La Galera
Pandora – Henry James – Editorial Impedimenta


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Estudi 2 de Catalunya Ràdio


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Alfred Crespo i May González són les ànimes de 66rpm, una editorial que té el rock i la música com a eix de treball.

May González i Alfred Crespo

A l’ombra de la revista del mateix nom, l’editorial es nodreix amb magnífic material que serveix per anar bastint de continguts l’essència musical del rock i totes les seves derivacions. Un treball intens i rítmic.



I també els llibres

Mañana todavía – Diversos autors – Plaza&Janés
L’essència de la cuina catalana – Jaume Fàbrega – Editorial Comanegra
El corazón de las tinieblas – Joseph Conrad – Editorial Sexto Piso


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria Negra y Criminal


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Viatjar pot ser una filosofia de vida. També pot ser una experiència puntual d’evasió. Entre el viatger clàssic i el turista ocasional hi ha un abisme, però tots necessiten alguna mena d’orientació.

Pep Bernadas

El paradís dels viatges és la llibreria Altaïr, un projecte de Josep Maria Bernadas que s’ha convertit en una de les llibreries més prestigioses del sector i també en un àmbit generador d’experiències. Acaben de posar en marxa una nova etapa de la seva revista i continuen sent un punt de referència imprescindible.



I també els llibres

No hay major vida que la de un gato – Profesor Pawlove – Editorial Timunmas
No nos dejan ser niños – Pere Cervantes – Ediciones B
El riu de l’oblit – Glòria Puig – Editorial Entrecomes


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria Altaïr


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
No tot el que hi ha al món editorial és sempre evident. Els llibres demanen estratègies de promoció, contactes amb la premsa i tot un seguit d’accions que ajuden a presentar-los, a fer-los coneguts.

Marta Oliva

Marta Oliva, des de l’editorial Planeta, és una d’aquestes persones que treballen a l’ombra per aconseguir que els llibres arribin als lectors i es converteixin en èxits.



I també els llibres

Sylvia – Howard Fast – Navona Editorial
Quadern d’Armènia – Jordi Xandri i Sagi Tarbal – SD Edicions
Fundido en negro – Inmaculada Pertusa – Editorial Alrevés


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria Negra y Criminal


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Visita a una de les noves llibreries de Barcelona. És un corrent a l’alça, l’obertura de nous espais que van més enllà de ser simples expositors de llibres i que es converteixen en centres generadors d’activitats de tota mena.

LLibreria Calders

L’eix, com sempre, és la literatura, però amb una mirada oberta, imaginativa i sense restriccions



I també els llibres

La cuina del Chartreuse – David Solé – Arola Editors
El museu del silencio – Yoko Ogawa – Editorial Funambulista
Les pomes daurades del sol – Ray Bradbury – Editorial RBA

Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria Calders


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Carlos Zanón, novel•lista i poeta, ha revolucionat el gènere negre amb 4 llibres. Mirades diferents, personatges que presenten les cicatrius d’un temps que els ha castigat amb força.

Carlos Zanón - Foto: Paco Camarasa

El gènere negre bellugant-se al voltant de la plaça Catalana i convertint-se en un èxit internacional que creix cada dia que passa.



I també els llibres

“Barcelona a cau d’orella” – Xavier Theros – Editorial Comanegra
“Malvestats i paisatges” – Xavier Zambrano – Editorial Fonoll
“Berlín Capital Alaska” – Diversos autors – 66 rpm Editorial


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Llibreria Negra y Criminal


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)

01/08/2014: Torna l’Emboscall

Escrit per: Jordi Cervera
Si fa un cert temps que us moveu pels territoris literaris, tots recordareu a Jesús Aumatell, un activista singular que va impulsar una editorial, Emboscall, amb un ritme, una presència i una qualitat quasi omnipresents.
Jesús es va convertir en un editor autosuficient, capaç d’assumir amb èxit tots els apartats del camí. Rebia els manuscrits, els valorava, decidia si editar-los o no, els editava de manera artesanal fins i tot els distribuïa o els venia personalment.
Amb aquest ritme frenètic i global no és d’estranyar que aquesta estructura unipersonal s'acabés col•lapsant i que el patrimoni cultural perdés un franctirador cultural insòlit i valuós. Per sort, després d’un temps de reflexió, aquest tàndem Aumatell-Embostall torna a la primera línia amb ànims renovats, noves idees, la mateixa empenta i aquesta ànima combativa, rebel i constructiva que el caracteritza. Seguir-lo és imprescindible.
El mateix Jesús ens explica aquest camí:

Jesús Aumatell

Primerament, el fet de parar l’activitat va ser el resultat d’un procés de desgast personal, i per un cúmul de circumstàncies adverses, entre les quals l’econòmica en fou una, però no tan determinant com el sentiment de desorientació, de sensació de manca de sentit en la tasca que estava fent. Perquè la veritat és que, des del 1998 en què es va iniciar Emboscall s’havien produït molts canvis, i no havia pogut o sabut adaptar-m’hi: l’avenç dels blocs primer, de les xarxes socials després, en paral•lel amb el del llibre electrònic, alhora que anaven apareixent múltiples propostes editorials alternatives que venien a cobrir l’oferta d’Emboscall, eren reptes que o no tenia mitjans ni/o coneixements per adaptar-los a la meva proposta, o semblaven debilitar-ne el sentit i el valor. Com a reacció a aquest estat de coses vaig adoptar, en una darrera fase, una actitud, uns principis (l’exigència de l’excel•lència) que de fet no eren meus i que l’intent de posar-los a la pràctica em va causar una ensulsiada moral. Això, sumat al context econòmic, em va portar a la decisió de parar, si més no per ressituar-me.
Quan les coses es van estabilitzar vaig anar buscant la manera de reprendre l’activitat, perquè al capdavall l’espai d’Emboscall, en el sentit original, quedava vacant (per molt que sí que calia, i cal, adaptar-lo a les noves circumstàncies). En aquesta tessitura va ser que vaig tenir coneixement de l’existència de la Cooperativa Integral Catalana, la qual ofereix una modalitat d’associació per a projectes productius que t’allibera de moltes càrregues econòmiques i et permet treballar amb els pocs recursos de que disposis. Però això no és el més important, ja que aquesta plataforma s’està consolidant com una alternativa real als plantejaments políticoeconòmics que ens han portat a aquesta crisi devastadora, i crec que és el camí que cal seguir; si més no, és el camí que em plau de fer.

Un dels llibres de l'Emboscall

La proposta d’emboscall com a editorial “oberta”, és a dir, accessible per a tota mena d’obres literàries, que s’intenten de vehicular cap un públic, real o potencial, que també es té en compte com a part integrant del projecte, encaixa perfectament dins de la filosofia de la CIC. I més quan el principi que ens mou no és el del benefici econòmic, sinó la vocació d’oferir un servei social, perquè entenem que l’expressió artística és ja una necessitat del ser humà actual, i necessita mostrar-se i divulgar-se públicament.



Gràcies, Jesús i benvingut de nou


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Vídeoblog
Escrit per: Jordi Cervera
Cuca Canals té moltes facetes: guionista, escriptora, poeta visual. Una creadora absoluta amb un encantador punt de tendresa.

Cuca Canals

S’estrena com a narradora infantil, un món on es belluga com peix a l’aigua. Pinta, dibuixa i converteix les lletres en un univers amb vida i color propis.



I també els llibres

“Dispara a todo lo que se mueva” – Nick Turse – Editorial Sexto Piso
“Soldats, guerrers i combatents dels Països Catalans” – Francesc Riart i F. X. Hernández – Rafael Dalmau Editor
“Meditaciones del Quijote” – José Ortega y Gasset – Alianza Editorial


Producció – Jordi Muñoz
Imatge – Rafael Márquez
Escenari – Estudi 2 de Catalunya Ràdio


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)
Categoria: Autors
Escrit per: Jordi Cervera
L’editorial 66rpm ha publicat el llibre “Sidonie. Un dia más en la vida”, un magnífic treball del fotògraf Carles Rodriguez.

Sidonie - Foto : Carles Rodriguez

L’obra és una meravella. Edició i contingut s’uneixen per aixecar una peça mestra, un treball delicat, íntim i potent que va molt més enllà del que és habitual en aquesta mena de llibres. No espereu trobar una típica i tòpica col•lecció d’imatges d’un grup de pop en gira. El treball del Carles és quasi un document psicològic traçat amb amor, professionalitat i dedicació, tres condicions imprescindibles per aconseguir un resultat d’aquesta brillantor.

Sidonie - Foto : Carles Rodriguez

Carles Rodriguez es belluga habitualment en qüestions relacionades amb la societat i la cultura (literatura, música, retrats, política, poesia) i mostra una sensibilitat especial a l’hora d’afrontar i de presentar el seu treball fotogràfic.
Les seves imatges poden ser directes, frontals i contundents però també tenen la capacitat de mostrar la força dels moments i la delicadesa dels detalls. Amb aquest bagatge sentimental i professional, enganxar-se als Sidonie i mostrar el fruit d’aquest treball representa en certa manera la sublimació de la seva manera de treballar.
Al fet que persegueixen tots els fotògrafs, captar la psicologia del personatge que retraten en una única imatge, el Carles hi suma el coneixement, el contacte diari amb els tres membres de Sidonie, Marc, Jesús i Àxel i aconsegueix un punt de comunicació absolut i envejable. De fet és allò de convertir-se en invisible a força de mostrar-se en tot moment. Enganxar-se a la banda també vol dir que arriba un moment en què ja es pot passar desapercebut i és aleshores quan es pot començar a treballar amb absoluta llibertat creativa, quan l’objectiu aconsegueix captar moments únics on es barreja la confiança i l’ull artístic i entrenat del fotògraf per oferir imatges rotundes, precises i absolutes.

Sidonie - Foto : Carles Rodriguez

“Sidonie. Un dia más en la vida” és un dietari poderós, carregat d’imatges singulars que no fan altra cosa que mostrar el magnífic ofici de Carles Rodriguez, una sensació que s’obté només fullejant l’obra i trobant-se amb imatges carregades de poesia, de força, de discurs íntim i que es rebla quan el mires amb detall, quan et pots entretenir en cada imatge i anar descobrint els elements que la converteixen en única.

Carles Rodriguez

Carles Rodriguez deixa un moment la càmera i ens explica les seves intencions.


Aquest llibre surt de la necessitat de fa molts anys d'explicar d'una manera diferent el dia a dia d'un grup de música. Fa dos anys tots els astres es van posar en línia (il•lusió personal, grup, editorial) i vaig poder tirar endavant aquest projecte. Tenia molt clar el grup, per la seva imatge i els coneixia per coincidir en festivals durant molts anys. La meva idea era obrir la porta del darrere i mirar, ser invisible, introduir-me sense molestar, amb llibertat. És un viatge d'un any pel seu mon, des de llocs especials per ells, a casa seva, de gira, festa i amb la gravació del disc (gran casualitat, no ho sabia), tot per explicar amb imatges una història més propera i desconeguda del grup, mostrar l'ànima del grup, no sé si es pretensiós, però la idea és aquesta. El llibre és de fotografia, o almenys és el que jo vull, els personatges són part d'ell. No volia fer el típic de gira ni res de semblant.


Sidonie - Foto : Carles Rodriguez

Gràcies Carles


Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)


| Entrades anteriors

Enllaços patrocinats