09/06/2008: Martí Noy
Categoria: Poesia
Escrit per: Jordi Cervera
L’editorial Viena va heretat en certa manera part de l’esperit de la germana gran, Columna, i després que aquesta última passés a formar part del grup Planeta, va encetar una política editorial en matèria poètica que combinava la difusió i l’aspecte comercial. Aquesta idea es va concretar en una línia de publicació d’alguns dels premis de poesia que es concedeixen a casa nostra i, en aquest sentit, aconsegueix donar difusió a uns guardons que reben així el regal afegit de la presència en llibreries i punts de venda.
Un dels premis que publiquen és el Joan Llacuna. Ciutat d’Igualada que en l’edició del 2007 va anar a parar a mans de Martí Noy, un arquitecte barceloní que viu a Badalona.
El llibre, Autoestop, amb pròleg de Manuel Forcano, és un regal delicat que val la pena no rebutjar.
Poemes curts, directes, sense artificis ni floritures que en dissimulin l’essència. Sentiments, records, afectes i percepcions que, a mans de l’autor, es converteixen en material poètic de primera.
Una mostra pot ser aquest La casa de l’àvia II
Els paletes ja han marxat.
Tu omples calaixos.
Alguna esquerda rebrota per les parets pintades
i ens fa sentir estrangers
en aquesta casa de pell nova
però de cor antic.
Necessitem tardes per aprendre a viure
amb la tristesa sota les capes de pintura.
Les parets són buides encara.
Un dels premis que publiquen és el Joan Llacuna. Ciutat d’Igualada que en l’edició del 2007 va anar a parar a mans de Martí Noy, un arquitecte barceloní que viu a Badalona.
El llibre, Autoestop, amb pròleg de Manuel Forcano, és un regal delicat que val la pena no rebutjar.
Poemes curts, directes, sense artificis ni floritures que en dissimulin l’essència. Sentiments, records, afectes i percepcions que, a mans de l’autor, es converteixen en material poètic de primera.
Una mostra pot ser aquest La casa de l’àvia II
Els paletes ja han marxat.
Tu omples calaixos.
Alguna esquerda rebrota per les parets pintades
i ens fa sentir estrangers
en aquesta casa de pell nova
però de cor antic.
Necessitem tardes per aprendre a viure
amb la tristesa sota les capes de pintura.
Les parets són buides encara.
