Arxius

Estas veient: març 2011

26/03/2011: La 2 ona semifinal!

Categoria: General
Escrit per: Elena Callén
Al "Mans" seguim amb la 2 ona semifinal!

Com ja sabeu, el passat cap de setmana vam obrir la fase de semifinals! Ja hem tancat la 1 era, i avui obrim la 2 ona semifinal!

Des d'avui i fins el proper dissabte podeu votar per un d'aquests sis petits tresors!

SEMIFINAL 2: (del 26 de març al 2 d'abril de 2011)

- La Mulassa de Valls
- l'Àliga de la Patum
- la Sibil·la de Palma
- els dimonis de Sant Antoni
- els Óssos de Prats de Molló
- el Mascle Cabró de Cervera


Com votar?
Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:

- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166



Cinc cèntims....

Mulassa Valls
La Mulassa és un dels elements més estimats dels bestiari popular de Valls. Es tracta d'una figura molt gran amb forma de mula que porta un collar de cascavells i un vestit granat amb un serrell daurat que li tapa les potes.

Definit com l'element amb més disbauxa de la festa, el Corpus la va integrar a la processó i sempre sota l'ampara del Gremi dels Paraires de la vila va passar va ser un símbol còmic que avui dia ha conservat l'antiga característica d'allargar el coll en determinats moments

La Mulassa es va recuperar el Sant Joan de 1987 amb una melodia incomfusible que tots els vallencs coneixen i s'estimen.


Àliga Patum
L’àliga de Berga és sens dubte l’element més distingit de la comparseria de la Patum, amb un dels balls més solemnes i elegants dels que trobem a la festa.
L’àliga, que duu una corona ducal al cap i un ram de flors al bec, representa una figura d’un ocell de catró pedra amb les ales plegades datada l’any 1756, quan l’ajuntament va voler solemnitzar encara més la seva festa de Corpus.
Aquest tipus de figura festiva normalment ha representat la idea de jústicia, fent d’emblema de l¡aristocràtica local davant de les autoritats foranes i també se l’ha relacionat amb la imatge de Sant Joan evangelista com a simbol religiós.


Sibil·la Palma
El cant de la Sibil·la és un drama litúrgic que parla sobre la fi del món. La cançó es basa en una melodia d'origen mossàrab que abans interpretaven els clergues però que amb els segles van anar cantant uns nens cantors. Actualment, a moltes esglésies hi canta un nen, però també fant el cant de la Sibil·la nenes i dones

Aquesta tradició antiga i molt arrelada, conservada sobretot a Mallorca i a l'Alguer, però també a la resta dels Països Catalans, es produeix en acabar l'ofici de matines i abans de començar la missa, quan la Sibil·la puja a la trona vestit amb túnica i mantell de sedes brodades, cofat amb un capell i amb una espasa a la mà.

La solemnitat del moment, l'emoció del cant i la tradició ancestral han convertit aquest drama litúrgic en Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO aquest passat 16 de novembre.


Dimoni
Els dimonis són les figures més populars de la festa de Sant Antoni de Sa Pobla. Tenen unes banyes de boc, i van treient la llengua entre les seves dents esportellades. A més, duen una canya per arreglar els foguerons i sobretot, perseguir la gent.

El dia de la revetlla, en havent dinat, Sant Antoni i els dimonis, acompanyats dels cantadors, surten al carrer, entrant a tots els establiments que poden, a la sortida dels quals ballen i botent burlant-se del Sant.

Els dimonis el tempten i l’empipen però quan Sant Antoni els fa el senyal de la creu, cauen per terra. Acte seguit, tornen a aixecar-se i segueixen jugant amb el públic. Volen espantar la gent però fan riure i criden a la festa.


Óssos Prats de Molló
Óssos de Prats de Molló
El diumenge a primera hora de la tarda quatre feréstecs homes-óssos, untats a la cara i als braços amb una mescla de sutge i oli i vestits amb una pell de xai, i perseguits per uns caçadors baixen a Prats de Molló per llençar al terra i empastifar a tothom qui poden.

De fet, els óssos empaiten sobretot a les noies joves i maques, en una clara metàfora de la fecundació.

Després de moltes corredisses apareixen els homes de blanc o barbers que atrapen i esquilen els homes-ós, representant la castració de l’animal i el triomf del be sobre el mal. El ball de l’ós reuneix finalment a tots els protagonistes dansant al so de la cobla.

Joan Amades explicava que quan més engatats anaven els protagonistes, millor representaven el paper d’ós.


Mascle Cabró
El Mascle Cabró és el punt culminant i el rei de l’Aquelarre de Cervera. La nit més gran, la del dissabte, la Universitat s’encén per donar el tret de sortida d’una cercavila de diables que finalitzarà amb l’invocació d’aquest gran boc.
Quan el correfoc arriba a la plaça, té lloc aquesta crida del mascle, on hi participen un centenar de bruixes i dimonis que llancen els seus embruixos al públic assistent i després dansen al ritme del ball de la polla, una bèstia de foc amb forma d’au.
L’espectacle, que experimenta variacions cada any, finalitza amb l’aparició del mascle, que dutxa tots els assistents durant una bona estona amb escuma. Un cop tothom ha estat regat amb la benedicció del cabró, els diables celebren una gran foguera cremant tot allò que quedi per cremar
















19/03/2011: La 1era semifinal!

Categoria: General
Escrit per: Elena Callén
Al "Mans" encetem aquesta nova fase, comencem amb la 1era semifinal!

Com ja sabeu, aquest passat cap de setmana, un cop acabats els programes i decidits tot els semifinalistes del concurs Petits Tresors dels Països Catalans, vam procedir a fer el sorteig del quadre final per decidir contra qui competirien els 24 elements festius locals que heu decidit escollir amb els vostres vots.

Des d'avui i fins el proper dissabte podeu votar per un d'aquests sis petits tresors!

SEMIFINAL 1: (del 19 al 26 de març de 2011)

- El Drac de Vilafranca del Penedès
- La Vitxeta de Reus
- El Patge Faruk d’Igualada
- El Tarlà de l’Argenteria de Girona
- La Tenora
- El Moixó Foguer de Vilanova i la Geltrú


Com votar?
Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:

- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166




Cinc cèntims....


Drac Vilafranca
El Drac de Vilafranca és un dels elements més destacats i representatius de la Festa Major de la ciutat, encapçalant la cercavila que dóna inici a la diada i les tres processons de Sant Fèlix.

El drac té el cos similar a una serp i unes ales de rat penat però el seu cap és l’element més característic.

Quan balla fa un cercle sobre ell mateix, amb el cap acotat i la cua enlairada i és capaç de fer-ho encenent alhora 18 coets per cinc punts diferents, produint un cercle de foc que queda marcat a terra.

Aquesta bèstia de foc pesa més de 100 quilos, que el seu únic portador pot maniobrar gràcies a l’equilibri de la seva carcassa.


Vitxeta
La Vitxeta de Reus és coneguda a tota la ciutat perque renova regularment el seu vestit i pentinat i fins i tot, durant força dècades va anar marcant la moda de les noies reusenques!

Construida ara fa dos segles, la Vitxeta va ser creada junt amb el Vitxet amb dues parelles de gegants amb la idea de representar el món sencer fent-se ressò de les relacions comercials que els reusencs mantenien amb altres països d’arreu. D’aquesta manera, hi havia els Vixets, que eren els europeus, els moros i els indis.

L’origen del nom dels gegants vixets està en el gegantó que hi havia abans, que donava voltes amb un fuet a la mà empaitant a la gent. Els reusencs el coneixien com a Vitxo i des de llavors els gegants petits que van ser construits es van conèixer com a Vitxets.


Faruk
El Patge Faruk és l’únic emissari oficial de Ses Majestats a Igualada, que arriba des de l’any 1943 cada 28 de desembre acompanyat de molts altres patges per avisar als menuts igualadins que els reis d’orient ja estan arribant.

El Patge duu amb ell dos llibres: Un de blanc i un altre de negre. Al blanc, hi va anotant tots els nens i nenes que es porten molt bé i al negre hi apunta els que tenen alguna cosa per millorar. El seu objectiu és que tothom pugui tenir el seu regal la nit de reis.

El Patge sempre fa entrada amb el seu propi himne, que ara escoltem en versió rumba, composat l’any 1953 pel mestre Joan Just.


Tarla
El Tarlà de Girona és un ninot que giravolta penjat d’una barra que va d’una banda a l’altra del carrer de l’Argenteria executant unes contorsions que diverteixen petits i grans en una tradició molt antiga que combinava la devoció religiosa i l’escarni carnavalesc.

La història explica que en els temps en que la pesta assolava Girona, va caldre posar en quarantena el barri de l’argenteria i els veïns van quedar aïllats. Per fer més portable la situació, un pagès va començar a fer jocs, acrobàcies i cabrioles amb l’objectiu d’amenitzar les llargues hores de tristesa i avorriment.

Quan la pesta va passar, els veïns van voler recordar el pagès i li van construir un ninot a la seva imatge i semblança que des d’aleshores seria l’eix de les celebracions de les Festes de Sant Agustí.


tenora
La tenora és amb tota seguretat l’instrument tradicional més conegut i emblemàtic de Catalunya. Creada a partir de les xeremies i les tarotes. La tenora és l’instrument més valorat de la cobla i porta normalment les melodies de les sardanes.

La canya és lleugerament més gran que la del tible i el seu registre habitual és de tres octaves. Està afinat el sí bemoll, i per tant sona una segona per sota de la nota escrita.

El so de la tenora és suau, però pot arribar a ser molt potent en un registre fort.Històricament, es valorava els intèrprets de tenora per la seva fortalesa i resistència, però actualment es valora més la musicalitat i l’expressivitat.


Moixo
El Moixó Foguer és un personatge disfressat d’ocell, completament nu, que porta el cos embatumat de mel i cobert de plomes i passeja pels carrers de Vilanova durant les festes de carnestoltes

El Moixó que va dins d’un bagul situat damunt d’una carrossa, a més de les plomes duu una màscara i una mitja al cap i és acompanyat d’una comitiva formada per gent en camisola de dormir, una xaranga i el xerraire.

El xerraire pregona les virtuts d’aquest personatge emplomat sense explicitar-les i entre aturada i aturada va obrint la la tapa on hi ha el moixó i escampa plomes a dojo.












Categoria: General
Escrit per: Elena Callén
Aquest passat cap de setmana, un cop acabats els programes i decidits tot els semifinalistes del concurs Petits Tresors dels Països Catalans, vam procedir a fer el sorteig del quadre final per decidir contra qui competirien els 24 elements festius locals que heu decidit escollir amb els vostres vots.

D'aquesta manera, les 4 semifinals han quedat així:

SEMIFINAL 1: (del 19 al 26 de març de 2011)
- El Drac de Vilafranca del Penedès
- La Vitxeta de Reus
- El Patge Faruk d’Igualada
- El Tarlà de l’Argenteria de Girona
- La Tenora
- El Moixó Foguer de Vilanova i la Geltrú


SEMIFINAL 2: (del 26 de març al 2 d’abril de 2011)
- La Mulassa de Valls
- L’Àliga de la Patum de Berga
- La Sibil•la de Palma
- Els Dimonis de Sant Antoni
- Els Óssos de Prats de Molló
- El Mascle Cabró de Cervera


SEMIFINAL 3: (del 2 al 9 d’abril de 2011)
- El Ruc de Solsona
- Els Macips d’Arenys de Mar
- En Berruga de Figueres
- L’Ou com balla de Barcelona
- La Dolçaina valenciana
- La Família Robafaves de Mataró


SEMIFINAL 4: (del 9 al 16 d’abril de 2011)
- Les Bruixes de Sant Feliu Sasserra
- Els Gegants d’Olot
- Els Figuetaires de Torredembarra
- Els Ninots de les Falles
- El Bandoler Toca-Sons de Taradell
- El Camell de Molins de Rei

IMPORTANT: US RECORDEM QUE NO COMPTABILITZAREM CAP VOT REBUT EN ALGUNA DATA FORA DEL CALENDARI PREVIST PER A CADA SEMIFINAL.

Molta sort a tots! Aquest dissabte que ve comencem!!!

12/03/2011: Els repescats!

Categoria: General
Escrit per: Elena Callén
Bon dia! Ja hem tancat la 2ona repesca! dels 20 petits tresors que han participat a les repesques, se n'han salvat 4, i passen directament a les semi-finals! Son aquests!

1. Camell de Molins

2. Moixò Foguer

3. Mascle Cabró de Cervera

4.Família Robafaves de Mataró


Estigueu ben atents perquè aquesta setmana farem el sorteig per saber quins petits tresors s'enfrenten en cada semi-final!! Podreu veure el vídeo d'aquest sorteig ben aviat! RECORDEU QUE NO PODEU COMENÇAR A VOTAR PEL VOSTRE PETIT TRESOR FAVORIT FINS QUE NO COMENCI LA SEVA SEMIFINAL!!! Per ara, us recordem que tots els petits tresors que han passat a les semi-finals, son:

1. Mulassa de Valls
2. Drac de Vilafranca
3. Bruixes Sant Feliu Sasserra
4. Ruc Solsona
5. Gegants d'Olot
6. Vitxeta de Reus
7. Macips d'Arenys
8. Àliga de la Patum
9. Figuetaires de Torredembarra
10. Ou com balla
11. Bandoler Toca-sons
12. Tenora de Perpinyà
13. Dolçaina País Valencià
14. Tarlà de Girona
15. Sibil·la de Palma
16. Ninots de les Falles de València
17. Berruga de Figueres
18. Óssos Prats de Molló
19. Patge Faruk d'Igualada
20. Dimonis Sant Antoni

(repescats)

21. Familia Robafaves Mataró
22. Mascle Cabró Cervera
23. Camell de Molins
24. Moixò Foguer de Vilanova
Categoria: General
Escrit per: Elena Callén
Benvinguts a la 2ona repesca dels "Petits Tresors dels Països Catalans"!

Com sabeu, al llarg de les darreres setmanes hem anat celebrant eliminatòries on -gràcies a les vostres votacions- s'han classificat alguns petits tresors! Avui obrim la segona repesca, amb els altres 10 petits tresors que no van guanyar la seva eliminatòria.

Aprofiteu aquesta repesca!! Ara teniu l'oportunitat de salvar el vostre "petit tresor", i fer que passi a les semifinals! Recordeu que només podeu votar-ne un! i els dos més votats passen directament a les semifinals!

Aquests son els 10 petits tresors que participen en aquesta repesca:

1. Pollo de Moià

2. Moixó Foguer de Vilanova

3. Gegant del Pi

4. Acordió d'Arsèguel

5. Negrito de Tarragona

6. Miquelets

7. Camell Molins

8. Nanos de Cocentaina

9. Bòbuls i Margaridasses

10. s'Homo des Be de Ciutadella.



Com votar?

Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:

- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166


I si els voleu conèixer millor...Cinc céntims.....

Pollo Moià

El pollo, és un esparriot que té com a objectiu animar la maïnada, obrir pas entre la gent i permetre l’actuació dels músics i els dansaires.
Per a fer-ho possible duu la cara tapada amb un drap pintat amb una carota d’aspecte terrorífic, un gran barret, uns camals amb picarols i una porra revestida amb pell de conill I plena de palla
Abans el Pollo obria les processons religioses i obligava a tothom a treure’s el barret al pas de les imatges i les autoritats religioses. Avui en dia aquest personatge d’aires carnestoltencs contagia l’ambient de festa fent burla amb el públic i fent jocs amb els més petits.


Moixò Foguer

El Moixó Foguer és un personatge disfressat d’ocell, completament nu, que porta el cos embatumat de mel i cobert de plomes i passeja pels carrers de Vilanova durant les festes de carnestoltes
El Moixó que va dins d’un bagul situat damunt d’una carrossa, a més de les plomes duu una màscara i una mitja al cap i és acompanyat d’una comitiva formada per gent en camisola de dormir, una xaranga i el xerraire.
El xerraire pregona les virtuts d’aquest personatge emplomat sense explicitar-les i entre aturada i aturada va obrint la la tapa on hi ha el moixó i escampa plomes a dojo.

gegant del pi

El Gegant del Pi sens dubte ha estat sempre un dels més populars i coneguts de tots els gegants que sortien a les processons del Corpus.
Les primeres referències daten de juny de 1601 i ens parlen d’un gegant de fustra i cartró propietat de l’Església del Pi. D’aquí li ve el seu nom, encara que tothom sempre l’ha imaginat amb un pi a la mà d’arma, enfrontant-se al gegant de la ciutat.
El seu nom és Mustafà, i representa un cabdill sarraí. És padrí de moltíssims gegants d’arreu dels països catalans i té una dona que mai el deixa sol: L’Elisenda

acordió Arsèguel

L’Arribada de l’acordió als Pirineus va comportar que els balls tradicionals donessin pas als ritmes de parella. L’acordionista, de fet, era l’ànima de la tarda dels diumenges
L’acordió és un instrument de vent molt popular gràcies a la seva condició d'instrument melòdic, harmònic i portàtil. La versatilitat d'aquest instrument el fa apte per tocar qualsevol estil musical, des de la música popular fins a clàssica, contemporània, antiga, moderna, jazz-blues, etcètera
Cadascun dels botons o tecles que es troben a les caixes harmòniques serveixen per seleccionar els sons que s’emetran, accionant unes vàlvules que deixen lliure el pas de l’aire cap a l’interior de la manxa.

Negritu Tarragona

El Negrito és un dels gegantons més estimats a Tarragona. Construït en talla de fusta i ben moreno de pell, com la majoria de gegants negres representa allò exòtic, desconegut i sorprenent, i la ciutat se l’ha sentit com un símbol quasi tan propi com la música de l’Amparito Roca.
El "Negrito" llueix un vestit blanc amb corbata i barret i és obligat que porti un rotllo de paper a la mà. A més, cal recalcar que parlem d’un gegant de mig cos, dels quals hi pocs a tot Europa.
3 anys més tard de l’estrena del Negrito, en 1859 va aparèixer la acompanyant del gegantó: la negrita, coneguda com panxita als seus inicis, que acompanyada sempre d’un lloro i vestida amb una indumentària a ratlles inspirada en l’etiqueta de la marca de Rom encisa amb les seves dances a tots els tarragonins

Miquelets

Els Miquelets de Catalunya tenen per objectiu fer reviure i honorar els milicians i soldats que des del 1704 fins al divuit de setembre del 1714 van defensar els drets, les llibertats i les institucions dels catalans.
Vesteixen una cassaca blava de pany llarga fins a sobre el genoll, amb grans punys de color vermell. Duen armilla de màniga llarga, camisa de lli, mocador de coll també de lli, barret de feltre de tres pics, i uns pantalons de pany vermells fins a sota el genoll, amb mitges llargues del mateix color.
Els integrants dels grups de recreació van armats amb fusells d’avantcàrrega per fer més sorolloses i espectaculars, les seves actuacions. Actualment compten amb un bon nombre de fusellers, tres músics, un abanderat, un sergent, un tinent i alguns civils

Camell de Molins

Sota els acords de la Presó del Rei de França de la Dharma, el Camell és una de les figures més estrambòtiques i més grans del bestiari popular català. Amb uns 5 metres d’alçada i més de 200 quilos de pes, però és capaç d’agafar grans velocitats perseguint petits i grans pels carrers de Molins de Rei
Malgrat que la figura és relativament jove, els seus orígens es remonten al segle XIX, quan per canestoltes, un grup de molinencs construien una mena de bèstia amb arquets de vela de carro al que li posaven un pal amb un cap de matxo a la punta i dues taronges als ulls i sortien al carrer empaitant i espantant els rics durant el ball de l’aristocràcia.
El Camell actual és més ferotge, té tres punts de foc i és capaç de llançar aigua, però també anima als molinencs més petits a deixar el xumet quan pertoca.

Nanos Cocentaina

Els nanos de Cocentaina són uns ninots de poca alçada fets a base de draps, que van acompanyats d’uns cartells a través dels quals expressen la seua crítica, o bé positiva o bé negativa
La festa consisteix a criticar la persona que representa el ninot. Abans apareixin col•locats als camins propers al poble, perque ningú sabés qui els havia fet, però avui en dia són a les parets de les cases dels vilatans que els han fet.
Antigament, la funció dels Nanos era la de criticar, advertir o manifestar una revenja. Era l’única manera d’expressar un desacord envers l’amo a l’autoritat sense perill a conseqüències. Avui dia, la temàtica dels Nanos ja no és tan local i s’extén a qüestions forasteres per la influència de la televisió

Bòbuls i Margaridasses

Els Bòbuls i les Margaridasses són quatre personatges que van sorgir per animar els actes festius i mantener l’ordre, especialmente quan arribaven els balls de gitanes. Amagaven els estris de treball i entraven a les cases de la gent a agafar els objectes de valor per simular-ne després una subasta emmig de la plaça de poble
Les margaridasses porten un vestit de lli blanc, amb una mantellina i una màscara i un fuet per empaitar. Els Bòbuls vesteixen igual i duien una forca i una pistola. Antigament mataven un pollastre per tallar-li el cap , i així amb la sang escampaven a tot aquell que envestien.
Els Bòbuls i les maragaridasses sempre anaven acompanyats de flabiolaires i timbals en una cercavila molt i molt concurreguda.

Homo des Be Ciutadella

S’Homo des Be és un dels personatges que s’encarrega de donar el tret de sortida de les festes de Sant Joan de Menorca. Es tracta d’un home descalç, mig nu, amb creus pintades al cos i que duu un anyell viu als braços
Quan ha sonat la primera campanada de les nou del matí del diumenge abans de Sant Joan, conegut com el dia des be, s’homo surt en comitiva amb un flabioler i uns cavallers pels carrers del centre històric de Ciutadella
Aquesta cercavila no deixa de ser una capta, ja que a cada casa es fa una donació econòmica per sufragar les despeses de la festa. S’homo des be pot descarregar l’animal a cada visita i rep un refrigeri.












Enllaços patrocinats



 
Catalunya Ràdio

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
Atenció a l'Audiència