Arxius

Estas veient: abril 2011

16/04/2011: La Gran Final!

Categoria: General
Escrit per: Elena Callén
Benvinguts a la Gran Final!

Desprès d'uns mesos intensos i emocionants, arribem a la Gran Final dels petits tresors dels Països Catalans! Des d'avui i fins el proper 30 d'abril podreu votar pel vostre petit tresor! Heu d'escollir un dels 4 que han arribat a la final! Quin vols que guanyi?


1. Drac de Vilafranca

2. Mulassa de Valls

3. Macips d'Arenys de Mar

4. Camell de Molins de Rei


Quin vols que sigui el Petit Tresor dels Països Catalans?

Com votar?
Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper 30 d'abril. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:

- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166


Cinc cèntims....

Camell de Molins
Camell Molins
Sota els acords de la Presó del Rei de França de la Dharma, el Camell és una de les figures més estrambòtiques i més grans del bestiari popular català. Amb uns 5 metres d'alçada i més de 200 quilos de pes, però és capaç d'agafar grans velocitats perseguint petits i grans pels carrers de Molins de Rei

Malgrat que la figura és relativament jove, els seus orígens es remonten al segle XIX, quan per canestoltes, un grup de molinencs construien una mena de bèstia amb arquets de vela de carro al que li posaven un pal amb un cap de matxo a la punta i dues taronges als ulls i sortien al carrer empaitant i espantant els rics durant el ball de l'aristocràcia.

El Camell actual és més ferotge, té tres punts de foc i és capaç de llançar aigua, però també anima als molinencs més petits a deixar el xumet quan pertoca.


Macips d'Arenys
Macips d'Arenys
Amb l’objectiu d’agrair a Sant Roc que deslliurés als arenyencs de l’epidèmia de Pesta, el poble celebra cada 16 d’agost la seva segona festivitat local.

Els macips són els protagonistes de la festa. Vestits amb camisa blanca, faixa vermella i pantalons blancs amb picarols desperten a tota la vila, entrant a les cases a ruixar amb unes almorratxes plenes d’alfabrega i aigua de colònia sota el crit de Sant Roc Gloriós.

Els Macips tenen llicència per tocar els timbres de les cases, aturar el transit i remullar els conductors i fer visites als espais socials de la vila, sempre sota la música que toca un flabiolaire que acompanya cada comitiva.



Mulassa de Valls
Mulassa Valls
La Mulassa és un dels elements més estimats dels bestiari popular de Valls. Es tracta d'una figura molt gran amb forma de mula que porta un collar de cascavells i un vestit granat amb un serrell daurat que li tapa les potes.

Definit com l'element amb més disbauxa de la festa, el Corpus la va integrar a la processó i sempre sota l'ampara del Gremi dels Paraires de la vila va passar va ser un símbol còmic que avui dia ha conservat l'antiga característica d'allargar el coll en determinats moments

La Mulassa es va recuperar el Sant Joan de 1987 amb una melodia incomfusible que tots els vallencs coneixen i s'estimen.


Drac de VIlafranca
Drac de Vilafranca
El Drac de Vilafranca és un dels elements més destacats i representatius de la Festa Major de la ciutat, encapçalant la cercavila que dóna inici a la diada i les tres processons de Sant Fèlix.

El drac té el cos similar a una serp i unes ales de rat penat però el seu cap és l’element més característic.

Quan balla fa un cercle sobre ell mateix, amb el cap acotat i la cua enlairada i és capaç de fer-ho encenent alhora 18 coets per cinc punts diferents, produint un cercle de foc que queda marcat a terra.

Aquesta bèstia de foc pesa més de 100 quilos, que el seu únic portador pot maniobrar gràcies a l’equilibri de la seva carcassa.





09/04/2011: La 4a semifinal!

Categoria: General
Escrit per: Elena Callén
Al "Mans" arribem a la 4rta semifinal!!!


Des d'avui i fins el proper dissabte podeu votar per un d'aquests sis petits tresors!

SEMIFINAL 4: (del 9 al 16 d'abril 2011)

- Bruixes de Sant Feliu
- Gegants d'Olot
- Figuetaires de Torredembarra
- Ninots de les Falles
- Bandoler Toca-Sons
- Camell de Molins de Rei


Com votar?

Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:

- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166


Cinc cèntims....

Bruixes de Sant Feliu
Bruixes Sant Feliu

Des de l’any 2001, Sant Feliu Sasserra rememora amb una fira teatralitzada els fets ocorreguts als Segles XVII i XVIII al Lluçanès, on moltes dones van ser acusades de bruixes i van morir a la forca injustament.

Cada 1 de novembre, el poble s’omple de bruixes que revisen teatralment aquesta història i que realitzen uns aquelarres coneguts com a samaniats.

Es tracta d’uns honors, balls i èxtasis que les bruixes realitzen en honor al gran boc, amb actuacions de bruixes ben petites i més tard de les grans.

Finalment, i un cop feta una processó per tot el poble, es pot reviure com s’ajusticiaven les bruixes al serrat de les Forques de la Vila, amb una demostració que fa perdre l’alè.



Gegants d'Olot
gegants olot

Els gegants d’Olot són els elements més representatius i estimats de la faràndula Olotina, admirats tant pels més petits com pels més grans, i considerats pels mateixos com els millors de tot el món.

El gegant va aparèixer per primer cop l’any 1521 i ho feia sòl, només acompanyat d’un tamborí i d’un flabiol. L’actual és fet de fibra de vidre i alumini i mesura 4’12 metres.

La geganta va arribar 88 anys després de l’aparició del gegant. Però ho va fer per quedar-s’hi! L’actual figura porta un ram de flors, pesa 67 quilos i mesura tres metres i 93 centímetres.

Els gegants van precedits pel cap de lligamosques. Un dels nans més antics de Catalunya que obre pas a la comitiva, i procura que els més petits no els entrebanquin i els facin caure.


Figuetaires Torredembarra
Figuetaires

Els figuetaires són un conjunt d’éssers emmascarats que cada dijous gras executen un antic joc per a la mainada, anomenat “La figa te fai”.

Aquesta màscara-joc, que antigament es podia trobar en altres punts d’Europa consistia en moure una canya duns dos metres de llargada amb una figa seca penjada d’un fil que no deixava de ballar, i a qui tota la mainada no deixava d’intentar pescar amb la boca oberta.

Segons la veu popular, però, els inicis del joc no eren tant infantils, i tenien uns simbolismes carregats de connotacions sexuals i de fertilitat.





Ninots de les Falles
Ninots Falles

Els ninots de les falles representen o caricaturitzen un personatge, generalment famós, per fer-ne burla i solen tenir un tamany que pot anar de pocs centímetres a les falles infantils, a diversos metres a les falles més grans.

Les falles es caracteritxen per la massiva presència de música en forma de bandes per tots els carrers. I també per la multitud de coets i focs diversos que peten a tothora.

L’origen de la festa, era donar la benvinguda a la primavera, cremant els trastos vells al final de l’hivern. Donat el caràcter divertit dels valencians, es començaren a cremar figuretes que representaven persones o fets de l’any anterior, i així la festa va evolucionar cap al sentit satíric i irònic que la caracteritza avui en dia.




Bandoler Toca-Sons
Toca-Sons

El bandoler Jaume Masferrer, àlies Toca-Sons, va recórrer com a cap de quadrilla la zona de les guilleries i el cabrerès, on robava, matava i segrestava fins que va ser abatut als boscos de Taradell on encara avui hi ha la seva tomba.

Des de 1993, Taradell organitza una festa en el seu honor, on s’escenifica l’aparició del Bandoler a la vila un dia que hi havia ball i la seva posterior captura i judici.

La representació comença amb l’anunci del pregoner de l’arribada dels bandolers, que quan entren a la plaça, veuen com la música para i la gent deixa de ballar. En Toca-Sons obliga a ballar la seva sardana, la sardana d’en Toca-sons, però poc a poc les rotllanes dels balladors s’aniran tancant fins a fer-lo presoner.




Camell de Molins de Rei
Camell Molins

Sota els acords de la Presó del Rei de França de la Dharma, el Camell és una de les figures més estrambòtiques i més grans del bestiari popular català. Amb uns 5 metres d'alçada i més de 200 quilos de pes, però és capaç d'agafar grans velocitats perseguint petits i grans pels carrers de Molins de Rei

Malgrat que la figura és relativament jove, els seus orígens es remonten al segle XIX, quan per canestoltes, un grup de molinencs construien una mena de bèstia amb arquets de vela de carro al que li posaven un pal amb un cap de matxo a la punta i dues taronges als ulls i sortien al carrer empaitant i espantant els rics durant el ball de l'aristocràcia.

El Camell actual és més ferotge, té tres punts de foc i és capaç de llançar aigua, però també anima als molinencs més petits a deixar el xumet quan pertoca.




02/04/2011: La 3a semifinal!

Categoria: General
Escrit per: Elena Callén
Al "Mans" seguim amb la 3era semifinal!

Com ja sabeu, som a meitat de la fase de semifinals! Ja hem tancat la 2ona, i avui obrim la 3era semifinal!

Des d'avui i fins el proper dissabte podeu votar per un d'aquests sis petits tresors!

SEMIFINAL 3: (del 2 al 9 d'abril de 2011)

- Ruc de Solsona
- Macips d'Arenys
- Berruga de Figueres
- Ou com balla
- Dolçaina
- Família Robafaves de Mataró



Com votar?


Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:

- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166



Cinc cèntims....


Ruc de Solsona

Ruc Solsona
El Ruc de Solsona és un dels elements més emblemàtics del carnaval rural més important del país, i la seva funció és la de representar la llegenda del malnom amb que es coneixen els solsonencs, el de Mata-rucs

La llegenda diu que en un dels campanars de la ciutat hi creixien herbes i per tal de netejar-les van enviar un ruc a menjar-se-les. L’escala era tant estreta que van fer pujar l’animal penjat del coll. Quan l’animal va agonitzar va buidar la bufeta damunt de tots els presents.

El dissabte de carnaval a la nit, el ruc de peluix es penja al so de la cançó que escoltem, “A Solsona, bona gent” fins que queda dalt de tot de la torre de les hores.


Macips d'Arenys

Macips d'Arenys
Amb l’objectiu d’agrair a Sant Roc que deslliurés als arenyencs de l’epidèmia de Pesta, el poble celebra cada 16 d’agost la seva segona festivitat local.

Els macips són els protagonistes de la festa. Vestits amb camisa blanca, faixa vermella i pantalons blancs amb picarols desperten a tota la vila, entrant a les cases a ruixar amb unes almorratxes plenes d’alfabrega i aigua de colònia sota el crit de Sant Roc Gloriós.

Els Macips tenen llicència per tocar els timbres de les cases, aturar el transit i remullar els conductors i fer visites als espais socials de la vila, sempre sota la música que toca un flabiolaire que acompanya cada comitiva.


Berruga de Figueres

Berruga Figueres
En Berruga és el cap-gròs més antic i popular de Figueres. Porta un vestit de bufó de la cort, amb penjolls triangulars de roba de colors, amb un cascavell a la punta de cadascun i duu un fuet.

En Berruga té un bony al cap molt característic i en els seus orígens tenia la funció d’obrir pas als gegants i crear l’ambient de festa de les cercaviles de Corpus i de la Santa Creu i la cavalcada dels Reis d’Orient.

De fet, en Berruga també tenia com a objectiu empaitar i incordiar a aquells a qui ell volia. I no parava fins que la persona en qüestió no li pagava una copa. La tradició també explica que l’infant que aconseguia prendre-li el fuet i el portava a l’Ajuntament, era recompensat amb diners.


Ou com balla

ou com balla
L’Ou com balla és un ou buit que, damunt d’un brollador guarnit de flors, va dansant per la continuitat del raig, rodolant una vegada i una altra davant la mirada embadalida de tots els assistents.

La versió més extesa explica que l’origen vindria d’Itàlia. De fet la llegenda diu que un frare català va veure un “ouvo che danzava” en un petit poblet de Nàpols i que va decidir portar-ne la tradició cap al claustre de la catedral de Barcelona.

En tot cas l’ou com balla no deixa de ser un espectacle d’aigua dels molts que es realitzaven a l’edat mitjana i que ha arribat practicament intacte als nostres dies. I una certesa: L’ou només balla a Catalunya. No es coneix cap altre país al món on un ou balli!


Dolçaina

dolçaina
La dolçaina, coneguda antigament amb el nom de trompa, la dolçaina valenciana és un instrument de vent, que consta de diferents parts: la pipa, el tudell, el gobelet, el cos i al campana. De fet, la dolçaina pròpiament la formen el gobelet el cos i al campana, la resta són complements.

El so de la dolçaina valenciana és viu i penetrant i si el dolçainer té bona bufera, es pot sentir a molta distància, tot i que un dels sons més bonics que pot tocar és la tonada de la Muixeranga d’Algemesí.

La dolçaina fa parella amb el Tabalet, i ambdós instruments ja són suficients per amanitzar qualsevol festa al carrer pel País Valencià.


Família Robafaves de Mataró

Robafaves
La família Robafaves està formada per en Robafaves, la seva dona, la geganta, la seva filla la Toneta i el marit d’aquesta, en Maneló, a més de tota una cort de nans que sempre els acompanyen contrastant amb alegria la solemnitat dels gegants
El cap de la família, en Robafaves és el més antic de tots. És un gegant alt i gros, de 4’25 metres, amb indumentària medieval que s’inspira en la Figura de Jaume I el conqueridor
Diu una llegenda que el nom de Robafaves ve degut a que els portadors, en tornar d’una ballada a Argentona, es varen llançar al camp a robar una bona quantitat de faves que van amagar sota la panxa del gegant. Quan van fer ballar aquest un cop va arribar a la ciutat, les faves van caure pel terra i al gegant se li va quedar aquest malnom.









Enllaços patrocinats



 
Catalunya Ràdio

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
Atenció a l'Audiència