Benvinguts a la 1era repesca dels "Petits Tresors dels Països Catalans"!

Com sabeu, al llarg de les darreres setmanes hem anat celebrant eliminatòries on -gràcies a les vostres votacions- s'han classificat alguns petits tresors! Avui obrim la primera repesca, amb 10 petits tresors que no van guanyar la seva eliminatòria.

Aprofiteu aquesta repesca!! Ara teniu l'oportunitat de salvar el vostre "petit tresor", i fer que passi a les semifinals! Recordeu que només podeu votar-ne un! i els dos més votats passen directament a les semifinals!

Aquests son els 10 petits tresors que participen en aquesta repesca:

1. L'olla i la campana de Núria
2. El Patge Xiu-Xiu de Terrassa
3. Les Barraques de Sant Antoni
4. La Xeremia mallorquina
5. La carassa del moro de Barcelona
6. El Cornut de Cornellà del Terri
7. La família Robafaves de Mataró
8. El Mascle cabró de Cervera
9. Lo Marraco de Lleida
10. El Pare Pelegrí de Tossa de Mar


Com votar?
Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:

- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166



I si els voleu conèixer millor...Cinc céntims.....

Olla i campana de Núria
L’olla i la campana de Núria
L’olla i la campana són dos objectes tradicionals de culte vinculats directament al guariment del mal de cap i sobretot, proveits amb el do de la fertilitat.
La llegenda diu que cap l'any 700, Sant Gil, va tallar una imatge de la Verge que amagà en una cova al veure's obligat a fugir perseguit pels romans. Junt a la Mare de Déu deixà amagada l'olla que utilitzava per a fer el dinar, la creu que tenia per a les seues oracions i la campana amb la que cridava als pastors per a que vingueren a dinar. 300 anys més tard, un pelegrí de Dalmàcia va trobar la imatge, junt a la creu, la campana i l'olla i va construir una capella.
Des d’aleshores hi ha una curiosa tradició: Les dones que volen tenir fills col•loquen el seu cap dins de l'olla de Sant Gil i fan tocar la campana. I és que els pastors consideraven a la Mare de Déu, patrona de la fertilitat.


patge xiu xiu
El Patge Xiu-Xiu de Terrassa
El Patge Xiu-Xiu és el representant que els Reis Mags envien a Terrassa per recollir les cartes dels terrasencs i terrassenques més petits, en una tradició popular que ja compta amb més de cinquanta anys a l’esquena.
El Patge es diu Hassim Jezzabel, però és conegut com a Xiu-Xiu perque el Rei Gaspar sempre li xiuxiuejava a cau d’Orella i la seva funció és essencial, perque no només recull els desitjos de la canalla, sinó que la nit de reis, és l’encarregat deguiar i acompanyar ses Majestats durant tota la cavalcada.
El Patge Xiu-xiu també té dues llibretes! En aquest cas una blava i una vermella, que renova cada any per escriure-hi les coses bones i no tant bones dels infants de Terrassa.


barraquest sant antoni
Les Barraques de Sant Antoni
Les Barraques de Sant Antoni són unes fogueres que es construeixen amb forma piramidal al voltant d’un eix central anomenat “maig” i revestides de troncs o costelles disposats al seu entorn i farcits de brancatge, deixant el seu interior buit.
Les barraques representen el centre de les celebracions de Sant Antoni. Al seu voltant es reuneix la comunita per menja i per ballar. De fet, la barraca també és l’indret on s’amaga el Sant quan el persegueixen els botargues, els esperits tel•lúrics que estimulen la fecundació humana i animal que, en ple hivern, semblen en repòs.
Aquests botargues són els encarregats de calar foc a la barraca i introduir el sant a l’interior mentre està en flames. També són ells els que vigilin que tots aquells que volen passar-hi per sota mentre la barraca crema ho poguin fer sense prendre mal


xeremia
La Xeremia mallorquina
La Xeremia és un instrument de la família de les Cornamusses, que es compon d’un recipient de pell on s’acumula l’aire, anomenat sac o sarró, del bufador, que és per on s’infla el sarró, el Grall i el Braguer, que distribueixen l’aire, i la trompa, l’indret per on surt el so.
Cal afegir-hi uns elements o uns altres depenent de la xeremia que parlem: la xeremia té bordons quan es tracta d’una xeremia de tres bordons o fillols, quan parlem d’una xeremia tradicional.
Fer sonar bé una xeremia no és fàcil. El xeremier ha de pressionar el sarró contra el seu cos, inflar el sac i utilitzar les seves dues mans per fer sonar les melodies amb el grall.


carassa del moro
La carassa del moro
La carassa del moro és un gran cap amb barba i turbant que quan s’apropa Nadal surt al carrer per repartir dolços entre els més petits
Aquesta tradició abans es situava dins les Esglésies, quan pels volts de Sant Esteve o els Sants Innocents, la carassa, que estava connectada amb l’orgue, anava movent els ulls i la boca i escopia caramels provocant un gran rebombori entre la mainada.
De fet, el xivarri fou tan gran que es va decidir prohibir la tradició.
Des d’aleshores la carassa surt amb forma de capgròs al carrer, s’ha convertit en un personatge més de la imatgeria festiva de la ciutat i evoluciona al so de la gralla i el timbal pels estrets carrers del barri gòtic de Barcelona


cornut de cornellà
El Cornut de Cornellà del Terri
El Cornut és el personatge principal d’una dansa còmica molt popular ballada al voltant de l’arbre de maig. Es tracta d’un home amb barret de pell que porta dues grans banyes recargolades i que va acompanyat de sis parelles que l’envolten, formant una rotllana
Mentre sona la música, les dones s’avancen en la rodona i el cornut salta entre elles, prenent-ne una i trencant la rotllana per fugir per un carrer amb ella.
El ball del Cornut representa la fi del dret de cuixa de l’Edat Mitjana, quan el senyor feudal tenia el poder de passar la nit de noces amb les noies que estaven a punt de casar-se. La dansa, però, també pot provenir d’un ritu ancestral destinar a la protecció davant els mals esperits


familia Robafaves
La família Robafaves de Mataró
La família Robafaves està formada per en Robafaves, la seva dona, la geganta, la seva filla la Toneta i el marit d’aquesta, en Maneló, a més de tota una cort de nans que sempre els acompanyen contrastant amb alegria la solemnitat dels gegants
El cap de la família, en Robafaves és el més antic de tots. És un gegant alt i gros, de 4’25 metres, amb indumentària medieval que s’inspira en la Figura de Jaume I el conqueridor
Diu una llegenda que el nom de Robafaves ve degut a que els portadors, en tornar d’una ballada a Argentona, es varen llançar al camp a robar una bona quantitat de faves que van amagar sota la panxa del gegant. Quan van fer ballar aquest un cop va arribar a la ciutat, les faves van caure pel terra i al gegant se li va quedar aquest malnom.


mascle cabró
El Mascle Cabró
El Mascle Cabró és el punt culminant i el rei de l’Aquelarre de Cervera. La nit més gran, la del dissabte, la Universitat s’encén per donar el tret de sortida d’una cercavila de diables que finalitzarà amb l’invocació d’aquest gran boc.
Quan el correfoc arriba a la plaça, té lloc aquesta crida del mascle, on hi participen un centenar de bruixes i dimonis que llancen els seus embruixos al públic assistent i després dansen al ritme del ball de la polla, una bèstia de foc amb forma d’au.
L’espectacle, que experimenta variacions cada any, finalitza amb l’aparició del mascle, que dutxa tots els assistents durant una bona estona amb escuma. Un cop tothom ha estat regat amb la benedicció del cabró, els diables celebren una gran foguera cremant tot allò que quedi per cremar


lo marraco
Lo Marraco de Lleida
Amb unes mides fenomenals, amb quasi 4 metres d’alçada i quasi 9 de llargada, Lo Marraco és una de les imatges més representatives de lleida, junt amb la Seu Vella.
El seu origen pot trobar-se en un ésser fantàstic i dolent a qui els lleidetans adults apel•laven per aconseguin que els petits es portessin bé. Amb aquesta finalitat, es va construir el primer Marraco, que tenia com a tret característic el fet d’empassar-se les criatures per la boca i expulsar-les per la cua, a mode de tobogan.
L’actual Marraco ja no té aquesta característica, i no és portat per ningú, ja que va amb rodes. No és d’estranyar si tenim en compte que pesa més de dues tones
Per cert, la paraula marraco ve de l’euskera i significa senzillament “drac”


pare pelegrí
El Pare Pelegrí
Quan a l’Edat Mitjana, la pesta va arribar per mar al poble de Tossa, els vilatans s’encomaren a l’ajut celestial per lliurar-se de la malaltia. Per donar les gràcies, cada any es fa un emocionat pelegrinatge fins a l’ermita de Sant Sebastià de Santa Coloma de Farners
Aquesta caminada, d’uns 80 quilòmetres, l’encapçala el Pare Pelegrí, un personatge vestit amb Gambeto de frare, esclavina negre a les espatlles i un barret de feltre de llana d’ala girada amb una gran petxina al davant.
L’anada es produeix durant el dia 20 i la tornada, de Santa Coloma fins a Tossa, el dia 21. A l’arribar a la vila és rebut amb alegria i les campanes repiquen per fer saber a tothom que el vot s’ha complert.