Al "Mans" seguim amb la 3era semifinal!

Com ja sabeu, som a meitat de la fase de semifinals! Ja hem tancat la 2ona, i avui obrim la 3era semifinal!

Des d'avui i fins el proper dissabte podeu votar per un d'aquests sis petits tresors!

SEMIFINAL 3: (del 2 al 9 d'abril de 2011)

- Ruc de Solsona
- Macips d'Arenys
- Berruga de Figueres
- Ou com balla
- Dolçaina
- Família Robafaves de Mataró



Com votar?


Recordeu que podeu votar des d'ara mateix i fins a l'anunci del tancament de linies del proper dissabte. Ens podeu fer arribar el vostre vot per les següents vies:

- Escrivint un correu a mans@catradio.cat.

- Escrivint al Facebook del programa.

- Deixant la vostra resposta al contestador del MANS al 934 144 166



Cinc cèntims....


Ruc de Solsona

Ruc Solsona
El Ruc de Solsona és un dels elements més emblemàtics del carnaval rural més important del país, i la seva funció és la de representar la llegenda del malnom amb que es coneixen els solsonencs, el de Mata-rucs

La llegenda diu que en un dels campanars de la ciutat hi creixien herbes i per tal de netejar-les van enviar un ruc a menjar-se-les. L’escala era tant estreta que van fer pujar l’animal penjat del coll. Quan l’animal va agonitzar va buidar la bufeta damunt de tots els presents.

El dissabte de carnaval a la nit, el ruc de peluix es penja al so de la cançó que escoltem, “A Solsona, bona gent” fins que queda dalt de tot de la torre de les hores.


Macips d'Arenys

Macips d'Arenys
Amb l’objectiu d’agrair a Sant Roc que deslliurés als arenyencs de l’epidèmia de Pesta, el poble celebra cada 16 d’agost la seva segona festivitat local.

Els macips són els protagonistes de la festa. Vestits amb camisa blanca, faixa vermella i pantalons blancs amb picarols desperten a tota la vila, entrant a les cases a ruixar amb unes almorratxes plenes d’alfabrega i aigua de colònia sota el crit de Sant Roc Gloriós.

Els Macips tenen llicència per tocar els timbres de les cases, aturar el transit i remullar els conductors i fer visites als espais socials de la vila, sempre sota la música que toca un flabiolaire que acompanya cada comitiva.


Berruga de Figueres

Berruga Figueres
En Berruga és el cap-gròs més antic i popular de Figueres. Porta un vestit de bufó de la cort, amb penjolls triangulars de roba de colors, amb un cascavell a la punta de cadascun i duu un fuet.

En Berruga té un bony al cap molt característic i en els seus orígens tenia la funció d’obrir pas als gegants i crear l’ambient de festa de les cercaviles de Corpus i de la Santa Creu i la cavalcada dels Reis d’Orient.

De fet, en Berruga també tenia com a objectiu empaitar i incordiar a aquells a qui ell volia. I no parava fins que la persona en qüestió no li pagava una copa. La tradició també explica que l’infant que aconseguia prendre-li el fuet i el portava a l’Ajuntament, era recompensat amb diners.


Ou com balla

ou com balla
L’Ou com balla és un ou buit que, damunt d’un brollador guarnit de flors, va dansant per la continuitat del raig, rodolant una vegada i una altra davant la mirada embadalida de tots els assistents.

La versió més extesa explica que l’origen vindria d’Itàlia. De fet la llegenda diu que un frare català va veure un “ouvo che danzava” en un petit poblet de Nàpols i que va decidir portar-ne la tradició cap al claustre de la catedral de Barcelona.

En tot cas l’ou com balla no deixa de ser un espectacle d’aigua dels molts que es realitzaven a l’edat mitjana i que ha arribat practicament intacte als nostres dies. I una certesa: L’ou només balla a Catalunya. No es coneix cap altre país al món on un ou balli!


Dolçaina

dolçaina
La dolçaina, coneguda antigament amb el nom de trompa, la dolçaina valenciana és un instrument de vent, que consta de diferents parts: la pipa, el tudell, el gobelet, el cos i al campana. De fet, la dolçaina pròpiament la formen el gobelet el cos i al campana, la resta són complements.

El so de la dolçaina valenciana és viu i penetrant i si el dolçainer té bona bufera, es pot sentir a molta distància, tot i que un dels sons més bonics que pot tocar és la tonada de la Muixeranga d’Algemesí.

La dolçaina fa parella amb el Tabalet, i ambdós instruments ja són suficients per amanitzar qualsevol festa al carrer pel País Valencià.


Família Robafaves de Mataró

Robafaves
La família Robafaves està formada per en Robafaves, la seva dona, la geganta, la seva filla la Toneta i el marit d’aquesta, en Maneló, a més de tota una cort de nans que sempre els acompanyen contrastant amb alegria la solemnitat dels gegants
El cap de la família, en Robafaves és el més antic de tots. És un gegant alt i gros, de 4’25 metres, amb indumentària medieval que s’inspira en la Figura de Jaume I el conqueridor
Diu una llegenda que el nom de Robafaves ve degut a que els portadors, en tornar d’una ballada a Argentona, es varen llançar al camp a robar una bona quantitat de faves que van amagar sota la panxa del gegant. Quan van fer ballar aquest un cop va arribar a la ciutat, les faves van caure pel terra i al gegant se li va quedar aquest malnom.