Avui hem obert el concurs de la temporada! La Dansa més Viva dels Països Catalans!

Dels creadors de la Festa Favorita dels Països Catalans i del concurs dels Petits Tresors dels Països Catalans, aquest any arriba un concurs que té com a objectiu trobar la dansa més viva del nostre país.

Les cerques d’aquests dos darrers anys ens han demostrat una cosa: Que la música i el ball són presents al darrera de quasi totes les manifestacions festives del país. I encara, més: els nostres pobles i ciutats tornen a recuperar avui dia més que mai aquelles danses i balls tradicionals que eren propis i que s’havien perdut en el temps. Estem segurament en un dels millors moments dels balls locals.

És per això que cerquem la dansa viva, la que encara es balla o la que es torna a ballar al seu lloc d’origen. I cerquem danses locals. És a dir, tothom sap que la sardana, la jota, el ball pla, els boleros, son balls nostrats però genèrics. Nosaltres serem més concrets. Farem treball d’investigació.

Aquest any, tindrem en competició 60 balls d’arreu dels països catalans. En voleu exemples? La dansa de Castellterçol, el Gambeto de Riudaura, la Jota d’Ascó, el Parado de Valldemossa, el Contrapàs de Sant Genís de Palafolls...

Tot plegat en una competició que anirà de dissabte a dissabte i que cada setmana exposarà tres balls. El més votat, passarà eliminatòria.


Aquesta setmana...



El Ball del Bo-bo té com a funció principal solemnitzar el traspàs dels càrrecs dels Administradors de la festivitat de Sant Sebastià. És dansat per fills de la vila, concretament per set persones: el porrer, els tres administradors i les seves parelles. A mitja dansa, el credencer anuncia els administradors nous i posa llur aprovació a referèndum del poble demanant per cadascun d'ells: "És bo?" I ja que "bo" acostuma a respondre el poble, aquesta pregunta i resposta dóna nom a la dansa del Bo-bo.

El ball consta de quatre figures. Primer es balla un contrapàs, seguit d'un passeig galant caminat amb certa parsimònia. Després les parelles es col•loquen de cara i avancen fent un gest característic amb les mans i finalment es balla una sardana saltada




La dansa de Castellterçol recrea les classes benestants de la pagesia catalana al segle XVIII. Les balladores porten vestits de seda de colors clars i mantellina blanca llarga, i els fadrins van vestits de llana de tons foscos, amb capa i barret de copa alta.

Amb un to ben cerimoniós i un ritme més aviat pausat, el ball es desenvolupa amb les parelles disposades en rotllana, ballant entre elles en tot moment menys a la part final del ball quan es fan un parell de corrandes a banda i banda i quatre cadenes.

Un cop finalitzada la Dansa, els balladors treuen a ballar les autoritats.




El Ball Cerdà, parlem d’un ball de festeig, que té quatre temps. Al primer, el noi treu la noia a ballar i l’ensenya en societat, al segon temps, la noia s’enamora del noi i segueix al ballador, i al tercer temps és el noi qui busca la noia perque n’està perdudament enamorat. El darrer pas del Ball Cerdà és una volta on el Ballador és queda pràcticament plantat girant sobre sí mateix amb la noia fent voltes al seu voltant mostrant tota la seva bellesa.

Les noies duen la vestimenta tradicional catalana i els nois de negre amb faixa i barretina vermella, els solters, i lila, els casats.