Seguim amb el concurs La Dansa més Viva dels Països Catalans!

La setmana passada, en la 1a eliminatòria, es va classificar el Ball Cerdà de La Seu d'Urgell! En aquesta 2a eliminatòria, heu d'escollir entre aquestes tres danses:

La Sardana d'en Toca-sons, el Toquen a còrrer de Tossa de Mar, o la Sardana de l'Alcalde d'Amer!


Aquesta setmana...

La Sardana d'en Tocasons es balla dins la Festa que rememora les entramaliadures d’aquest bandoler a la vila osonenca. De fet, amb aquesta sardana es recrea l’entrada de’n Perot Rocaguinarda i 42 bandolers més a Taradell emmig d’un ball a plaça quan se celebrava la fira de Sant Vicenç

És per això que cada 25 d’agost, quan els bandolers entren a plaça, la música s’atura i es deixa de ballar igual que va passar el 25 de gener de 1610. En Toca-sons, amb la força dels trabucs, obliga a ballar la seva sardana, però poc a poc, les rotllanes concèntriques de la sardana s’aniran tancant fins a fer-lo presoner.




Toquen a còrrer a Tossa de Mar. Diu una llegenda tossenca que la Verge dels socors va córrer darrera d’un nen del poble que es deia Xixanet, per tal de treure el dimoni que portava al damunt.

Per commemorar aquest fet, es balla el Toquen a Córrer. Una espècie de galop que s’alterna amb nou sardanes curtes. En aquest galop, tradicionalment, dues noies treuen a ballar un noi i agafant-se de la cintura recorren de punta a punta el carrer dels Socors, tot saltant sense aturar-se.

El ball es completa amb un vals final.




La Sardana de l'Alcalde d'Amer. Aquesta dansa antigament es ballava a la plaça del poble en senyal de germanor, encapçalada per una persona cabdal, ja fos un terratinent, un menestral o un lletrat.
Posteriorment, va ser el batlle o l’alcalde qui va presidir aquest ball en els dies solemnes. Una sardana que es balla oberta i que també es dansava a molts altres indrets del país tot i que només s’ha conservat a la vila selvatana, quan es va recuperar l’any 1949.
Cada any s’interpreta la sardana Festa Mil•lenària, que es balla a l’estil selvatà, o sigui, començant amb el peu esquerre i acabant a la dreta sempre amb un tres.