26/09/2011: Ens traslladem!

Categoria: General
Escrit per: solidaris
Amb el símbol del Fòrum Social Mundial, el mateix amb el que vam iniciar aquest bloc, el gener del 2009, tanquem ara una etapa d'aquest espai a la xarxa. Esperem recuperar-lo ben aviat amb la mateixa empenta i qualitat. Moltes gràcies.
Benvolguts i benvolgudes seguidors i seguidores del Bloc del Solidaris:

Aquesta temporada (2011-2012) centrarem tota la nostra presència a internet a través de les xarxes socials i molt especialment a través del web del Solidaris. Allà hi seguireu trobant les nostres propostes, articles i reportatges; podreu recuperar i tornar a escoltar una per una, totes les seccions del programa; i podreu fer-nos arribar les vostres opinions, comentaris i suggeriments.

Esperem poder recuperar aquest bloc en un futur no gaire llunyà. Moltes gràcies a tots aquells que l'heu anat seguint i que ens heu aportat la vostra opinió a través dels comentaris.


Recordeu que ens trobareu a:

www.catradio.cat/solidaris
www.facebook.com/solidaris


ESPEREM LES VOSTRES VISITES! MOLTES GRÀCIES!

L'Equip .
Categoria: General
Escrit per: solidaris
Bon Estiu!
.
Escrit per: solidaris
Per Francesc de Dalmases

Jovan Divjak
Molt em temo que no passarà, però m’agradaria molt llegir o escoltar aquest estiu bones noves sobre Jovan Divjak (Belgrad, 1937). Notícies que ens expliquin que ha estat deslliurat del seu confinament austríac i que pot tornar a Sarajevo.

I seria una bona notícia perquè Divjak va reescriure el paper fàcil que li havia pertocat i va agafar el camí costerut. Militar iugoslau de carrera, hauria pogut formar part de la llarga llista de militars d’alta graduació que es van limitar a complir ordres i formar part de la mecànica de mort, tortura i destrucció que van imposar l’exèrcit i les milícies sèrbies a Bòsnia.

Però no. Divjak no va voler formar part de la vergonya i de la brutalitat i va optar pel bàndol de les persones. Va organitzar i va defensar Sarajevo durant el setge i va fer del seu compromís amb el futur de Bòsnia una manera de viure. Amb prop de setanta-quatre anys continua la seva activitat com a director de l’organització bosniana OGBH (les sigles d’un bon propòsit: L’educació construeix Bòsnia i Herzegovina).

Més enllà de noms i naixements, ell es considera ciutadà bosnià i així va signar les paraules que va adreçar a les persones que fa uns dies ens vam concentrar a Barcelona per reclamar el seu alliberament i per repetir, un any més, Srebrenica, mai més!. .

» Text complet

Escrit per: solidaris
El delta del Níger, contaminat i destruït
Per Gustavo Duch

Al delta del Níger, les mares i els pares ensenyen als seus fills i filles a l'inrevés que a cap altra lloc del món.

«Si mai passeges pel camp i et topes amb un incendi, sobretot allunya't del riu!»

L’empresa Shell porta tants anys enriquint-se amb el petroli nigerià, com anys fa que vessa i aboca incontroladament els seus rebutjos, contaminant el cel, l'aire, les terres, les aigües i els rius.

«L'aigua revifa el foc. Corre lluny de l'aigua!» -els diuen. .
Escrit per: solidaris
Per Francesc de Dalmases

Tarik Samarah és fotoperiodista i un dels tossuts guardians de la memòria de Srebrenica
El 26 de maig de 2011 vam conèixer la notícia de la detenció de Ratko Mladic. Hauríem pogut parlar d’aquest monstre però aviat està decidit que no li volem donar cap mena de protagonisme.

El protagonisme i la veu, per les víctimes. Per les de Srebrenica i per totes les víctimes de les guerres als Balcans. Elles són les autèntiques beneficiades d’aquesta detenció. Més enllà dels interessos estratègics de Sèrbia i més enllà dels equilibris polítics europeus, la detenció de Mladic és una notícia magnífica que ens acosta una mica més a la justícia i a la restitució que mereixen totes i cadascuna de les víctimes.

I si avui les podem recordar és perquè hi ha persones que han mantingut amb tossuderia la seva memòria. I per això aquestes línies són avui per al fotoperiodista Tarik Samarah, nascut a Zagreb i actualment resident a Sarajevo, l’obra més singular del qual és el llibre Srebrenica.

Durant set anys, Tarik Samarah va fer el seguiment de com els cossos anònims es convertien amb persones mortes amb noms i cognoms. De la fosa comuna a la tomba al memorial d’Srebrenica. Va deixar constància de com s’obrien les foses, com es reconstruïen els cossos esquarterats, com s’analitzava la sang de les víctimes que van sobreviure i el seu ADN es cotejava amb els dels cadàvers per identificar-los. En el moment de tancar l’edició del llibre s’havien identificat 7.109 víctimes. I el nom de totes i cadascuna d’aquestes víctimes apareix al final del llibre en forma d’apèndix.

Però Srebrenica no és un record morbós ni Tarik Samarah ha volgut que sigui així. És la memòria d’allò que no pot passar més: l’Europa que dubta, els cascos blaus que fallen, l’embargament d'armes que només és efectiu amb els més febles, la incapacitat de reconèixer la diversitat com a riquesa, el fracàs del diàleg entre tradicions culturals i religioses diverses... Srebrenica és el fracàs de tot això i Tarik Samarah dibuixa una línia vermella que faríem bé proposar-nos de no travessar una altra vegada.

Una manera diferent de recordar i de reflexionar sobre els Balcans, sobre Europa i sobre el món que volem. .
Categoria: General
Escrit per: solidaris
Els Balcans, l'última frontera d'Europa
Debat i teatre
Dimarts, 21 de juny a les 20h.
Teatre Tantarantana (Les Flors 22, Barcelona)
(Aforament limitat. Reserves i confirmacions a: administracio@igman.cat o al 935334238)

El proper 25 de juny hauran passat 20 anys d’ençà que van esclatar les Guerres dels Balcans, el conflicte armat més greu que Europa ha patit des de la fi de la Segona Guerra Mundial. La incapacitat de la Unió Europea per aturar els assassinats indiscriminats de civils, les violacions sistemàtiques i el desplaçament forçat de població va permetre que Europa visqués una nova neteja ètnica abans d'acabar el sanguinari segle XX. Per recordar aquests fets i intentar evitar que es repeteixin, Horitzó Europa i IGMAN Acció Solidària organitzen una xerrada sobre el conflicte i les seves seqüeles que la volen complementar amb la representació de "La idea d'Europa", de George Steiner, una adaptació teatral feta per Òscar Intente, que alhora n'és director i protagonista. L'obra, de 70 minuts, ressegueix tots els elements que tenim en comú els europeus: els cafès, un territori ben trepitjat o els noms de personatges històrics en la nomenclatura dels carrers. Més Europa és l'única esperança per evitar un nou conflicte com el viscut als Balcans.

I a continuació: debat amb Martí Anglada, periodista i expert en relacions internacionals; i Sonja Mitrovic, especialista en processos democràtics als Balcans.

Organitzen: Horitzó Europa i Acció Solidària Igman amb el suport de Taula pels Balcans, la revista ONGC i Fundació CATmón. .
Categoria: General
Escrit per: solidaris
Amnistia Internacional, l'organització de defensa dels Drets Humans més reconeguda del planeta, celebra aquest any el seu 50 Aniversari. Un article de l'advocat anglès Peter Benenson, publicat al diari anglès The Observer l'any 1961, va ser l'espurna d'una organització sense ànim de lucre ni dependència econòmica de cap govern ni cap multinacional, que a dia d'avui té més de 3 milions de socis arreu del món. La defensa dels presos de consciència i l'abolició de la pena de mort, han estat els seus principals objectius al llarg de cinc dècades. Entre alguns dels noms més il·lustres als quals Amnistia Internacional ha defensat, hi figuren la birmana Aung San Suu Kyi, l'argentí Adolfo Pérez Esquivel, el xinès Liu Xiaobo, el rus Andrei Sajarov i Nelson Mandela, que han estat guardonats amb el Premi Nobel de la Pau, reconeixement que també ostenta des de 1977 la pròpia Amnistia Internacional.

Els actes de commemoració del 50 Aniversari han començat aquest mes de maig i s'allargaran tot l'any a més de 60 països. Podeu consultar el calendari de celebracions i festes locals de les delegacions d'AI al nostre país, a través del web amnistiacatalunya.org
.
Escrit per: solidaris
Per Carme Colomina

Ratko Mladic, responsable de la matança de Srebrenica de 1995
Aquest 'Informe Colomina' el dediquem a la justícia internacional. D’una justícia que, en aquest cas, arriba tard. Molt tard, sobretot per les víctimes. Però que permet avançar en la història. Fa quatre dies compareixia davant del Tribunal Penal de La Haia, Ratko Mladic, el general que va dirigir el genocidi de la localitat bosniana de Srebrenica l’any 1995.

Mladic ha caigut 16 anys després d’aquella matança, la pitjor neteja ètnica que hi ha hagut a Europa des del 1945. Quan el van detenir era a un poble al nord de Sèrbia, prop de Novi Sad, la segona ciutat del país. El seu aspecte havia envellit però no s’havia transformat. Havia estat subsistint amb una xarxa econòmica de familiars i amics cada cop més reduïda. El govern li havia congelat feia només dos anys la pensió de militar (de 140 euros) que havia seguit cobrant durant tots aquests anys. Algunes fonts, fins i tot, asseguraven que feia dos anys que havia rebut tractament de quimioteràpia en un hospital militar de Belgrad, tot i que el ministeri de Defensa serbi ho nega.

Mladic, empresonat des de dimarts a la presó de Scheveningen (Països Baixos) al costat de Radovan Karadzic –el seu mentor polític- juga ara la carta de la seva salut. El TPI assegura que agilitzarà al màxim el procés per intentar garantir que s’arriba al final del judici. En tots aquests anys el Tribunal Penal per l’Antiga Iugoslàvia ha obert diligències contra 161 acusats de crims a la guerra dels Balcans i només queda ja un únic fugitiu pendent de detenció. Però Ratko Mladic era l’últim gran criminal de la guerra dels Balcans que encara quedava en llibertat. I també estava considerat com l’úlitm gran obstacle per a que Sèrbia aconseguís ser candidata a entrar a la Unió Europea. .

» Text complet

Escrit per: solidaris
Per Gustavo Duch

"La Huella de Carmela", un curtmetratge d'Evelin Navarro
La millor energia alternativa és la que no es consumeix, diuen els moviments ecologistes. I el millor consum, és el que no s'exercita. El documental 'La Huella de Carmela' d'Evelin Navarro, ens dóna algunes pistes:

Carmela Melgarejo, en els seus vuitanta i tants anys, ha gastat poc en electricitat. Encara que ja té bombetes de baix consum, ella cada matí recorre a la tasca d'apujar la persiana de la finestra. Al seu poble, de clima rigorós -molt fred i molta calor- per conservar alguns aliments utilitza alta tecnologia: en una habitació fresqueta hi penja els embotits, pebrots i tomàquets de lligar. Per combatre la calor fa servir un agitador manual autopropulsat, també conegut com a ventall. I, ella que és molt fredolica, a l'hivern s'enfunda unes bones mitges de llana. Per a ella sola -diu- no és necessària una rentadora, però si li expliquen que hi ha assecadores, diu mirant el Sol, que això és mentida, que no s'ho creu.

Com a repel•lent de les mosques i mosquits, que allà són molt molestos, la Carmela no gasta aerosols foradadors de la capa d'ozó, que deixa curtes de vista les ovelles al Sud de Xile. Ni tampoc aerosols ecològics. Una llimona oberta per la meitat amb fulles de llorer clavades sol ser suficient. Les flors d'espígol que ens regala la muntanya, seques i embolicades amb un mocador transpirable, són un ambientador amb zero emissions de CO2. El més ecològic de tot el mercat verd. La Carmela per cert, no gasta en mòbils, ni malgasta el coltà tan perjudicial per a la població congolesa. És una addicta de les converses presencials.

La Carmela, gairebé mai ha pujat a un cotxe, comptades vegades a l’autobús i per descomptat, mai ha contaminat en viatges aeronàutics. La Carmela, que «mai va sortir de Granada» -diu l'Evelin- «pensa en els altres»: en les ovelles de Xile, en les dones i homes del Congo; i en els seus futurs rebesnéts i rebesnétes.

.
Categoria: General
Escrit per: solidaris
Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau
Carta abierta a Barack Obama
Presidente de los Estados Unidos de Norteamérica


Estimado Barack

Al dirigirte esta carta lo hago fraternalmente y a la vez para expresarte la preocupación e indignación de ver como la destrucción y muerte sembrada en varios países, en nombre de la "libertad y la democracia", dos palabras prostituidas y vaciadas de contenido, termina justificando el asesinato y es festejada como si se tratase de un acontecimiento deportivo.

Indignación por la actitud de sectores de la población de los EEUU, de jefes de Estado europeos y de otros países que salieron a apoyar el asesinato de Ben Laden, ordenado por tu gobierno y tu complacencia en nombre de una supuesta justicia

No buscaron detenerlo y juzgarlo por los crímenes supuestamente cometidos, lo que genera mayor duda, el objetivo fue asesinarlo.

Los muertos no hablan y el miedo al ajusticiado que, podría decir cosas no convenientes para los EEUU; fue el asesinato y asegurar que "muerto el perro se terminó la rabia", sin tener en cuenta que no hacen otra cosa que incrementarla.

Cuando te otorgaron el Premio Nóbel de la Paz, del cual somos depositarios, te envié una carta que decía: "Barack me sorprendió mucho que te hayan otorgado el Nóbel de la Paz, pero ahora que lo tienes debes ponerlo al servicio de la Paz entre los pueblos, tienes toda la posibilidad de hacerlo, de terminar las guerras y comenzar a revertir la grave situación que vive tu país y el mundo".

Sin embargo has incrementado el odio y traicionado los principios asumidos en la campaña electoral ante tu pueblo, como poner fin a las guerras en Afganistán e Irak y cerrar las cárceles en Guantánamo y Abu Graib en Irak, nada de eso has logrado hacer, por el contrario, decides comenzar otra guerra contra Libia, apoyada por la NATO y la vergonzosa resolución de las Naciones Unidas de apoyarla; cuando ese alto organismo, empequeñecido y sin pensamiento propio, ha perdido el rumbo y esta sometido a las veleidades e intereses de las potencias dominantes.

La base fundacional de la ONU es la defensa y promoción de la Paz y dignidad de entre los pueblos. Su preámbulo dice "Nosotros los pueblos del mundo"... hoy ausentes de ese alto organismo.

Quiero recordar a un místico y maestro que tiene en mi vida una gran influencia, el monje trapense de la Abadía de Getsemaní en Kentucky, Tomás Merton que dice: "La mayor necesidad de nuestro tiempo es limpiar la enorme masa de basura mental y emocional que atasca nuestras mentes y convierte toda vida política y social en una enfermedad de masas. Sin esa limpieza doméstica no podemos comenzar a ver. Si no vemos no podemos pensar".

Eras muy joven Barack durante la guerra de Vietnam, tal vez no recuerdes la lucha del pueblo norteamericano por oponerse a la guerra.

Los muertos, heridos y mutilados en Vietnam hasta el día de hoy sufren sus consecuencias. Tomás Merton decía, frente a un matasellos del correo que acababa de llegar "The U.S. Army, key to peace", "El ejercito U.S., clave de la paz". Ningún ejército es clave de la paz. Ninguna nación tiene la clave de nada que no sea la guerra. El poder no tiene nada que ver con la paz. Cuando más aumentan los hombres el poder militar, más violan la paz y la destruyen.

He compartido y acompañado a los veteranos de guerra de Vietnam, en particular a Brian Wilson y sus compañeros quienes fueron víctimas de esa guerra y de todas las guerras.

La vida tiene ese no se que de lo imprevisto y sorprendente, de fragancia y belleza que Dios nos dio para toda la humanidad y que debemos proteger para dejar a las generaciones futuras una vida más justa y fraterna, restablecer el equilibrio con la Madre Tierra.

Si no reaccionamos para cambiar la situación actual de la soberbia suicida a que están arrastrando a los pueblos a recovecos profundos donde muere la esperanza, será difícil salir y ver la luz; la humanidad merece un destino mejor.

Sabes que la esperanza es como el loto que crece en el fango y florece en todo su esplendor mostrando su belleza. Leopoldo Marechal, ese gran escritor argentino decía que: "del laberinto se sale por arriba". Y creo Barack que después de seguir tu ruta equivocando caminos, te encuentras en un laberinto sin poder encontrar la salida y te entierras más y más en la violencia, en la incertidumbre, devorado por el poder, arrastrado por las grandes corporaciones, el complejo industrial militar y crees tener el poder que todo lo puede y que el mundo está a los píes de los EEUU porque impone la fuerza de las armas e invades países con total impunidad. Es una realidad dolorosa, pero también existe la resistencia de los pueblos que no claudican frente a los poderosos.

Son tan largas las atrocidades cometidas por tu país en el mundo que daría tema para largo, es un desafío para los historiadores que tendrán que investigar y saber de los comportamientos, política, grandeza y pequeñeces que ha llevado a EEUU al monocultivo de las mentes que no le permite ver otras realidades.

A Ben Laden, supuesto autor ideológico del ataque a las torres gemelas, lo identifican como el Satán encarnado que aterrorizaba al mundo y la propaganda de tu gobierno lo señalaba como el "eje del mal", y eso les ha servido para declarar las guerras deseadas que el complejo industrial militar necesita para colocar su productos de muerte.

Sabes que investigadores del trágico 11 de septiembre, señalan que el atentado tiene mucho de "autogolpe", como el avión contra el Pentágono y el vaciamiento anterior de las oficinas de las torres; atentado que dio motivo para desatar la guerra contra Irak y Afganistán y ahora contra Libia; argumentando en la mentira y la soberbia del poder que todo lo hacen para salvar al pueblo, en nombre de "la libertad y defensa de la democracia", como el cinismo de decir que la muerte de mujeres y niños son "daños colaterales". Eso lo viví en Irak, en Bagdad, con los bombardeos en la ciudad y el hospital pediátrico y en el refugio de niños que fueron víctimas de esos "daños colaterales".

La palabra vaciada de valores y contenido, donde al asesinato, lo llamas muerte y que por fin EEUU ha "muerto" a Bin Laden. No trato de justificarlo bajo ningún concepto, estoy en contra de todo terrorismo tanto de esos grupos armados, como del terrorismo de Estado que tu país ejerce en diversas partes del mundo apoyando a dictadores, imponiendo bases militares e intervención armada, ejerciendo la violencia para mantenerse por el terror en el eje del poder mundial. ¿Hay un solo "eje del mal"? ¿Cómo lo llamarías? ¿Será por ese motivo que el pueblo de los EEUU vive con tanto miedo a las represalias de quienes llaman el "eje del mal"? El simplismo e hipocresía de justificar lo injustificable.

La Paz, es una dinámica de vida en las relaciones entre las personas y los pueblos; es un desafío a la conciencia de la humanidad, su camino es trabajoso, cotidiano y esperanzador, donde los pueblos son constructores de su propia vida y de su propia historia. La Paz no se regala, se construye y eso es lo que te falta muchacho, coraje para asumir la responsabilidad histórica con tu pueblo y la humanidad.

No puedes vivir en el laberinto del miedo y la dominación de quienes gobiernan los EEUU, desconociendo los Tratados Internacionales, los Pactos y Protocolos, de gobiernos que firman pero no ratifican nada y no cumplen ninguno de los acuerdos, pero hablan en nombre de la libertad y el derecho.

¿Cómo puedes hablar de la Paz si no quieres cumplir con nada, salvo los intereses de tu país? ¿Cómo puedes hablar de la libertad cuando tienes en las cárceles a prisioneros inocentes en Guantánamo, en los EEUU, en las cárceles de Irak, como la de Abu Graib, y en Afganistán?

¿Cómo puedes hablar de los derechos humanos y la dignidad de los pueblos cuando los violas permanentemente y bloqueas a quienes no comparten tu ideología y deben soportar tus abusos?

¿Cómo puedes envíar fuerzas militares a Haití después del devastador terremoto y no ayuda humanitaria a ese sufrido pueblo?

¿Cómo puedes hablar de libertad cuando masacras a los pueblos del Oriente Medio y propagas guerras y torturas, en conflictos interminables que desangran a los palestinos e israelitas?

Barack mira para arriba de tu laberinto, puedes encontrar la estrella que te guíe, aunque sepas que nunca podrás alcanzarla, como bien lo dice Eduardo Galeano.

Busca ser coherente entre lo que dices y haces, es la única forma de no perder el rumbo. Es un desafío de la vida.

El Nóbel de la Paz es un instrumento al servicio de los pueblos, nunca para la vanidad personal.

Te deseo mucha fuerza y esperanza y esperamos que tengas el coraje de corregir el camino y encontrar la sabiduría de la Paz.


Adolfo Pérez Esquivel
Buenos Aires, 5 de mayo del 2011

Un día como hoy, hace 34 años volví a la vida. Tuve un vuelo de la muerte durante la dictadura militar argentina apoyada por los EEUU, gracias a Dios sobreviví y tuve que salir del laberinto por arriba de la desesperación y descubrir en las estrellas el camino para poder decir como el profeta: "la hora más oscura es cuando comienza el amanecer"


.
  Pàgina següent


 
Catalunya Ràdio

© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
Atenció a l'Audiència