Feia temps que no teníem una allau d'estrenes com la d'aquesta setmana. Sempre dic que l'excés d'oferta fa més mal que bé; la cartellera no pot absorbir la competència i això provoca que hi hagi, injustament, massa títols interessants que passen sense pena ni glòria per les nostres sales. Bé, el cas és que entre les tretze pel·lícules que ens arriben ara al cinema n'hi dues que es mereixen quatre estrelles: l'impactant documental austríac "Nuestro pan de cada día" i el drama existencialista "Al otro lado", guanyador del premi al millor guió al Festival de Canes.

Fotograma de "Nuestro pan de cada día"

"Nuestro pan de cada día" mostra la producció industrial dels aliments i la fredor de les granges d’alta tecnologia amb honestedat. La força de les imatges (i feia temps que no havia de retirar la mirada de la pantalla com ho he hagut de fer en aquest documental) és suficient per aportar la necessària reflexió sobre un món, moltes vegades, cruel i deshumanitzat. I és que la pel·lícula prescindeix de la veu d'un narrador o entrevistes; una opció arriscada però efectiva que aplaudeixo. Et fa la sensació d'estar sol davant el perill (o la realitat que ens és més fàcil no conèixer). Si et va trasbalsar "Fast Food Nation" i, a més, acostumen a seduir-te les propostes claustrofòbiques de Michael Haneke, jo no m'hi pensaria gaire. Atreveix-te a veure la suggerent "Nuestro pan de cada día".



Si vols llegir la crítica de "Nuestro pan de cada día" publicada a "Time Out Barcelona" clica aquí.

Fotograma del film "Al otro lado"

D'altra banda, recomano "Al otro lado" a persones interessades a analitzar la manera com la societat i la cultura en què vivim marca els nostres destins. En aquest cas són sis personatges que busquen al film les seves arrels entre Alemanya i Turquia. Austera, pausada i amb uns actors inspiradíssims, "Al otro lado" demana paciència. Després d'un inici desconcertant, les peces del trencaclosques van quadrant de mica en mica, fins acabar commovent. Entre d'altres coses, Fatih Akin ens demostra que la mort també representa el naixement de moltes altres coses.



Finalment, també destacaria (sense entusiasme) les estrenes de "Los falsificadores" i "Talk to me". La primera és el drama que acaba de guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Pel meu gust és excessivament monòtona, i desaprofita el dubte moral del personatge a l'hora de col·laborar amb els nazis o no. La segona, "Talk to me", és un entretingut biòpic a l'entorn de Petey Greene (popular locutor de ràdio a l'agitada Amèrica dels 60). La banda sonora i les interpretacions de Don Cheadle i Chiwetel Ejiofor són dignes de mencionar.

Fotograma de "Talk to me"

Compartir: fresqui delicious digg technorati yahoo meneame latafanera (Què és això?)